Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Fragment de sarcòfag de Badalona
Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’…
panteisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual Déu i l’univers són una mateixa realitat i l’ésser dels quals manca de diferència fonamental.
Bé que el terme és molt recent s XVIII, el contingut per ell significat pot ésser trobat en concepcions filosoficoteològiques antigues, tant orientals sobretot a l’Índia com occidentals tanmateix aquest panteisme antic no és identificable del tot amb el panteisme pròpiament dit, típicament modern, car més que identificar Déu i el món pressuposa una unitat prèvia a l’un i a l’altre presocràtics, neoplatonisme, etc El panteisme estricte, que és una modalitat del monisme, pot ésser de dos tipus l’un concep Déu com a única realitat veritable a la qual redueix el món, simple…
Sant Julià d’Unarre (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc d’Unarre formava part de la jurisdicció de la Vall d’Àneu, i gaudia dels seus privilegis Són força les notícies del lloc en època romànica En la donació de la vila de Burgo al monestir de Sant Miquel de Cuixà de l’any 1046, s’esmenta com un dels límits del terme d’aquesta la vall Unar , identificable amb la vall d’Unarre La vila és esmentada l’any 1090, en què el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum que tenia a Unarre La comtessa Eslonça en el seu testament, datat cap al 1112, deixà a Santa Maria d…
Recinte fortificat del Voló
Art romànic
Situació Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval ECSA - J Badia El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou” Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona PP Història El lloc del Voló és esmentat per primera vegada en un document del 28 de juliol…
natzarenisme
Figura femenina, obra característica del natzarenisme del pintor Claudi Lorenzale (col·l Rogent, Collbató)
© Fototeca.cat
Art
Moviment estètic romàntic d’origen germànic (Overbeck, Cornelius, Schnorr von Carolsfeld, Rethel, Schwind), però format a Roma el segon decenni del segle XIX.
Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els…
antropologia criminal
Criminologia
Branca de la criminologia dedicada a l’estudi dels factors antropològics amb relació a l’activitat criminal.
Hom admet generalment que el delicte és fonamentalment un acte humà que suposa una infracció de les lleis anomenades penals, però també és acceptat que tant el delicte com el delinqüent són fenòmens condicionats per factors antropològics somàtics, psicològics i socials En la valoració d’aquests factors antropològics hi ha hagut exageracions notòries Així, l’italià Cesare Lombroso, considerat com a figura capital en l’antropologia criminal, pretengué definir el delinqüent com una subespècie del gènere humà, identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques…
Les tamaricàcies
Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…
Brian Friel
Teatre
Dramaturg irlandès.
En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures la primera en forma de capellà recurrents en la seva obra S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker 1959, de les quals publicà dues colleccions The Saucer of Larks i The Gold in the Sea , i per a la ràdio Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets A Doubtful Paradise , 1960 The Enemy Within , 1962 es consolidà amb Philadelphia, Here I Come 1964, Translations 1980 i Dancing at Lughnasa 1990, amb la qual guanyà el premi Laurence Olivier 1991 i…
població activa
Sociologia
Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació.
Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació El mesurament d’aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població La taxa d’ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la taxa d’atur…
L’home que es va perdre
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal publicada el 1929.
Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d…