Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
la Venjança Catalana
Història
Nom amb el qual és coneguda la represàlia per l’assassinat de Roger de Flor, duta a terme pels almogàvers a Grècia (1305).
Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s XX El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèllica catalana com durant la Guerra Gran, en 1793-95 Antonio García Gutiérrez escriví un drama Venganza catalana , 1864 que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials…
concili de Calcedònia
Quart concili ecumènic de l’Església (451), convocat per l’emperador Marcià.
Hi assistiren uns 600 bisbes, sota la presidència dels legats papals i imperials D’acord amb l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum del papa Lleó I, condemnà la doctrina monofisita i proclamà, en una professió de fe, la doctrina de les dues natures en Crist El cànon 28 de les actes conciliars, no admès per Roma, donava al patriarcat de Constantinoble la primacia sobre les esglésies d’Orient i l’equiparava amb la seu de Roma Aquest concili significà la ruptura de les esglésies nacionals siríaca i copta anomenades monofisites amb la resta del món cristià romanobizantí
prosopografia
Història
Biografia col·lectiva d’un grup d’individus a partir de característiques observables, com el nivell educatiu o l’ofici, entre d’altres.
Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat
Ragonfred
Història
Comte palatí.
Magnat franc de la cort carolíngia, enviat per Carlemany segurament vers la fi del s VIII juntament amb els jutges imperials Donat i Ugabald, potser per lliurar a la seu de Girona un primer precepte i dirigir la reorganització politicoeclesiàstica de la diòcesi gironina després de la seva incorporació al regne franc Per un document posterior, del 817, sabem que els missi , Ragonfred, Donat i Ugabald, havien estat els encarregats d’inspeccionar els termes de Bàscara i lliurar aquesta vila al bisbe Gualaric de Girona Una lectura poc crítica del document del 817 ha fet que alguns…
pau d’Augsburg
Acord signat entre els catòlics i els seguidors de la confessió d'Augsburg (1555); en foren, per tant, exclosos els partidaris de Zwingli i els anabaptistes; amb aquest acord fou establert un compromís politicoreligiós que marcà la divisió d’Alemanya entre les dues confessions.
Era concedit el dret de reformar els estats de l’imperi i de disposar que la religió de cada príncep fos obligatòria per als seus súbdits el qui no l’acceptava podia emigrar sense danys ni en l’honor ni en els béns les ciutats imperials reformades havien de respectar les minories catòliques Reconeixia també als prínceps alemanys les terres de domini eclesiàstic que havien estat secularitzades fins al tractat de Passau 1552 L’arxiduc Ferran d’Àustria hi afegí l’anomenat reservatum ecclesiasticum , en virtut del qual els bisbes i els abats que passaven a la Reforma perdien l’ofici…
Anna Comnè
Història
Princesa bizantina, primogènita d’Aleix I i d’Irene Ducas.
Casada 1097 amb Nicèfor Brienne, intrigà, sostinguda per la seva mare, prop d’Aleix I contra el seu germà Joan Lluny de la cort, visqué voltada d’un cercle d’erudits, gramàtics i monjos És autora de l' Alexíada , obra històrica del període del 1069 al 1118, que completa i continua la del seu marit Malgrat la tendència panegirista a favor d’Aleix I, és la font més important per al coneixement de la història bizantina d’aquest període, inclosos els episodis de la primera croada, puix que, ultra ésser testimoni de certs fets, recollí altres testimoniatges orals i utilitzà documents dels arxius…
Rupert del Palatinat
Història
Militar
Almirall britànic.
Fill de l’elector Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i d’Elisabet d’Anglaterra Participà en el final de la guerra dels Trenta Anys, on caigué presoner dels imperials 1638-41 Durant la guerra civil anglesa, comandà la cavalleria reial i aconseguí, en un primer moment, les victòries de Worcester 1642 i Newsbury 1643, però fou derrotat a Marston-Moor 1644 i Naseby 1645 i capitulà finalment a Bristol 1645 Rellevat del càrrec, passà a França, on comandà la flota anglesa que intentà d’afavorir les forces reialistes angleses 1648-50 Amb la restauració de Carles II tornà a…
capitulació de Cardona
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes…
Mühlberg
Localitat
Localitat del land de Brandenburg, Alemanya, situada a la riba dreta de l’Elba.
Fundada al s XIII, a redós d’un castell i d’un monestir de cistercencs, és coneguda sobretot per la batalla de Mühlberg , en què s’enfrontaren les tropes de l’emperador Carles V i les de la Lliga d’Esmalcalda 24 d’abril de 1547 Els exèrcits imperials, juntament amb els del futur Ferran I, de Maurici de Saxònia i de Joan de Brandenburg, havien atacat l’elector de Saxònia, Joan, un dels caps de la Lliga d’Esmalcalda, en el seu propi territori aquest reculà fins a Mühlberg, on fou vençut per sorpresa per les forces de Carles V intentà de retirar-se, però les seves tropes,…
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació…