Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari
.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini s V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les…
cultura del bronze valencià
Prehistòria
Nom donat des del 1962 a la cultura que ocupà gairebé tot el País Valencià durant l’edat del bronze.
Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de…
Joan Coromines i Vigneaux
Literatura catalana
Lingüista i editor de textos.
Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge Foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927, a Madrid 1928, a Zuric 1929 i a París 1930 Es doctorà a Madrid amb un treball titulat Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra l’introduí 1930 a les oficines lexicogràfiques de l’IEC i fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona fins el 1939, any en què s’exilià primer a París i aviat…
Aïllats al Caucas
Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’ Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables Al Caucas, per exemple La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu Tradicionalment…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
vedisme
Religió
Nom donat a la tradició indoeuropea transformada per les tribus indoàries que envaïren el N de l’Índia a partir del 1500 aC.
El xoc entre la cultura nòmada dels invasors aris i la cultura sedentària dels habitants de les ciutats estat de la vall de l’Indus, juntament amb les tensions creades dins la comunitat ària entre certs grups guerrers i diversos clans patriarcals, que mostraven una certa tendència a arribar a compromisos culturalment i religiosament perillosos amb els habitants de les ciutats estat, i sobretot el geni religiós dels riṣi vèdics, foren factors decisius d’aquesta transformació El resultat fou l’afirmació dels valors de la vida nòmada i el menyspreu de la vida de la ciutat, l’exaltació de les…
persa
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.
Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels s VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara en grec L’escriptura,…
determinatiu
Gramàtica
En la lingüística indoeuropea, element col·locat entre l’arrel i la desinència d’un mot, com l’infix -eix- en llueixes
.
Germània
Geografia històrica
Nom que els romans donaren a la gran planícia de l’Europa central des del Rin al Vístula, ocupada per pobles d’arrel indoeuropea.
De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués…
assamès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada a l’Assam, a la vall del Brahmaputra, riu avall de Dibrugarh, per sis milions de persones aproximadament.
L’assamès prové del māgadhī parlar pràcrit de Magadha, regió de Patna i és dividit en dos dialectes, l’assamès pròpiament dit, i el dialecte occidental És escrit generalment en caràcters bengalins i posseeix una literatura abundant bé que no particularment original literatures índies