Resultats de la cerca
Es mostren 5857 resultats
delaminació
Geologia
Procés de separació o desenganxament de l’escorça superior de la inferior durant l’orogènesi.
L’escorça superior delaminada forma el prisma orogènic de plecs i encavalcaments que aflora a la superfície serralada, mentre que l’escorça inferior pot subduir cap al mantell El procés de delaminació ha tingut lloc en serralades alpines com els Pirineus o els Alps
Zhoukoudian
Jaciment arqueològic
Estació arqueològica xinesa, situada uns 42 km al SW de Pequín, pertanyent al Paleolític inferior.
Posseeix quinze jaciments, caracteritzats per la presència de restes fòssils del Sinanthropus pekinensis pitecantrop i una indústria lítica emparentada amb una cultura pebble evolucionada Hi foren trobades restes corresponents a uns 45 individus, el crani més complet dels quals té una capacitat de 1050 cm 3 Ensems amb aquestes restes aparegueren abundants vestigis de foc i nombroses restes d’animals pertanyents al Plistocè inferior i mitjà Una de les coves lliurà també restes d’ Homo sapiens associades amb una indústria lítica…
lutita

Lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició…
con de dejecció
Geomorfologia
Hidrografia
Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
El canvi brusc del pendent provoca la deposició dels alluvions de la torrentada, summament heterogenis, que obturen el llit en noves revingudes el curs inferior del torrent es fa divagant i els nous alluvions es van dipositant en ventall per damunt dels anteriors, fins a donar la típica forma de con
hipo-
Música
Forma prefixada del mot grec hypó, que significa ’sota', ’en menys quantitat', ’en grau deficient o inferior'.
En la teoria de la música, el prefix ’hipo-' s’afegeix al nom dels modes autèntics per a referir-se als plagals, l’àmbit dels quals és una 4a J inferior respecte dels autèntics Així, els quatre modes autèntics del sistema medieval dòric, frigi, lidi i mixolidi es converteixen en els quatre plagals anomenats hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi Posteriorment, H Glareanus Dodecachordon , 1547 hi afegí els modes hipoeoli i hipojònic
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba…
mordent

Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més…
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
noguerornis
Paleontologia
Gènere d’au fòssil descrita al jaciment del Cretaci inferior de la Pedrera, a Santa Maria de Meià (Noguera).
Representat per diversos ossos dels braços i del pit, el seu caràcter d’au queda clarament en evidència per la presència de plomes Era de mida no superior a la d’un passerell, però mostrava ja caràcters més avançats que l’arqueoptèrix, la primera au coneguda El noguerornis es relaciona molt estretament amb l’iberomesornis, del Cretaci inferior de Las Hoyas Conca