Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
La cavitat bucal
Anatomia humana
La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del qual la cavitat bucal…
meandre

Meandres de l’Amazones
Urbanhearts - Fotolia.com
Geomorfologia
Hidrografia
Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial.
El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del…
caiman

Caiman
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman
, Melanosochus
i Paleosuchus
, de l’ordre dels cocodrils.
Llurs dimensions oscillen entre 6 m de llargada Melanosochus i poc més d’1 m Paleosuchus Com en els alligàtors, les dents de la mandíbula inferior no són visibles quan l’animal té la boca tancada se'n diferencien, però, per la manca d’envà nasal i pel fet de tenir el ventre cobert d’escuts cornis imbricats i gruixuts per això llur pell no ha estat apreciada i ha estat menys perseguit que els cocodrils i els alligàtors Els individus joves són en general de color verd d’oliva, i els adults, d’un verd més fosc Neden amb una gran agilitat, però llurs moviments a terra són feixucs i lents El…
isthme Tarauao
Istme
Istme de l’illa de Tahití (Polinèsia Francesa), a les illes de la Societat.
Corint

Vista de Corint des de l’Acrocorint
Institute for the Study of the Ancient World (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del nomós de Coríntia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del canal del seu nom.
Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…
Amèrica del Sud
Subcontinent
Subcontinent format per la part meridional d’Amèrica, al S de l’istme de Panamà.
Seguint un criteri geofisiogràfic, el límit entre l’Amèrica del Sud i l’AmèricaCentral pot ésser establert als relleus més septentrionals de la serralada de Bandó i a la vall inferior de l’Atrato, amb la qual cosa, una petita part del nord-oest colombià formaria part de l’AmèricaCentral Seguint, però, criteris polítics, el límit entre aquests dos continents es troba a la frontera entre Colòmbia i Panamà
Mègara
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, situada a la costa septentrional del golf Sarònic, prop de l’actual ciutat homònima, al nomós de l’Àtica.
Fou el centre de la regió la Megàrida compresa entre l’istme de Corint, l’Àtica i la Beòcia Fundada a la fi del període micènic per corintis o argius, que es governaren amb una monarquia, durant els segles VIII i VII aC assolí la més gran esplendor i fundà diverses colònies, entre les quals Mègara Hiblea Vers el 560 aC Pisístrat s’emparà de les seves possessions de Salamina i de Nisea, mentre Teàgenes assolia el poder de la polis Aquest tirà recuperà els territoris espoliats i fundà Heraclea del Pont En morir, la ciutat es debaté enmig d’una forta anarquia, fins que participà en…
Albert Viaplana i Veà
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB,on es graduà el 1966, es doctorà el 1980, i entre 1971 i 1999 hi exercí la docència catedràtic des del 1978 Collaborà amb A de Moragas i Gallissà i amb Heliodor Piñón i Pallarés ,amb el qual fundà l'estudi Viaplana-Piñón 1974-97 Posteriorment treballà amb el seu fill David Viaplana Canuda Barcelona 1965 Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona, amb Enric Miralles, que li va valdre el 1983 els primers premis FAD i Ciutat de Barcelona Així mateix projectà el parc del Besòs, a Sant Adrià i la plaça Barangué, a…
Las Palmas de Gran Canària
Las Palmas de Gran Canària
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, i capital de Gran Canària.
Situada al NE de l’illa, en el punt on un istme estret enllaça el cos d’aquesta amb el promontori enlairat de la Isleta L’hàbitat s’estén al llarg de la façana marítima i per damunt dels turons situats a l’oest El barri de la Vegueta constitueix el nucli antic de la ciutat, amb edificis del segle XV L’expansió urbana, començada cap al 1833 arran de la construcció del port, ha estat parallela a l’increment del tràfic portuari El Puerto de la Luz, situat a les principals rutes entre Europa i l’Amèrica Llatina, gaudeix de modernes installacions tant per al passatge com per al tràfic…
Paraguanà
Península
Península de Veneçuela, al Carib, a l’estat de Falcón, unida al continent per un istme estret.
L’escassa pluviositat dificulta els conreus Bestiar cabrum Refineries de petroli a Piedras i Punta Cardón
