Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Els convents de Barcelona
La crema de convents a Barcelona la nit de Sant Jaume del 1835 La tarda del dia de Sant Jaume del 1835 el Torín de la Barceloneta era ple per a seguir una cursa de braus, un dels entreteniments populars més festejats de la Barcelona vuitcentista Però els braus que es van torejar aquell dia foren molt mansos i exasperaren els ànims de la concurrència El darrer toro va ser arreplegat per uns vailets que se l’endugueren per la muralla de mar a dins de la ciutat De manera espontània, es formà una manifestació que, oblidant les despulles de l’animal, es dirigí cap al convent dels franciscans de la…
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
El primer Primer de Maig
El Primer de Maig a Catalunya La darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París del 14 al 20 de juliol de 1889, instituí el Primer de Maig com a jornada de combat del proletariat internacional L’objectiu era concentrar en un sol dia la lluita contra el capital per la reivindicació immediata de la jornada laboral de vuit hores i, a llarg termini, per convertir en socialista la societat capitalista La data fou escollida com a homenatge a la diada de protesta de Chicago del 1886, que havia acabat amb l’execució política de diversos dirigents obrers nord-americans La…
queda
Toc de campana, de més de vint batallades, que hom tocava, sobretot a les viles fortificades, a les nou de la nit a l’hivern o a les deu a l’estiu i que era el senyal que indicava l’hora de retirar-se a casa, després del qual ningú no podia eixir pels carrers sense causa justificada.
La divisió territorial de Catalunya: les vegueries
Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una…
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
Santa Coloma de Cervelló
Art romànic
Situació L’església és situada al capdamunt del poble de San-ta Coloma de Cervelló 75 m d’altitud, a la falda del Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 368 m, on hi hagué el Castellnou de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF177802 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre els quilòmetres 11 i 12 de la qual surt la desviació cap a Santa Coloma Història El nom antic de l’església era Santa Coloma de Montpedrós No és fins a la primeria del segle XIV que hom comença a anomenar-la Santa Coloma de Cervelló Aquesta església és documentada per primer cop el 1026, quan els…
Partit Socialista Unificat de Catalunya

Política
Organització política fundada el 1936 a partir de la fusió del Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE, la Unió Socialista de Catalunya i el Partit Català Proletari.
Des de la creació fins a la fi de la dictadura franquista Les primeres converses per a la unificació tingueren lloc al començament del 1935, amb la participació del Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista , Unió Socialista de Catalunya, PCP i la federació catalana del PSOE Federació Socialista Catalana , però hom no arribà a cap acord malgrat els esforços del PCP per a superar tant les reticències entre les organitzacions comunistes i socialistes com l’hostilitat de l’organització comunista oficial contra els dos partits dissidents L’evolució de la Unió Socialista cap a posicions…