Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Jean-Baptiste Édouard Bornet
Botànica
Ficòleg.
Defensà l’opinió de Simon Schwendener segons la qual els líquens són constituïts per la simbiosi d’una alga i d’un fong És autor d' Études phycologiques 1878 i de Révision de Nostocacées hétérocystées 1886-88
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa
Pierre-Augustin-Clément Dangeard
Botànica
Micòleg francès.
S'especialitzà en l’estudi dels protoctists, en particular dels fongs inferiors Estudià la reproducció sexual dels fongs i els líquens entre el regne vegetal i l’animal en el món dels organismes unicellulars Descobrí el vacuoma de les cèllules vegetals Escriví Recherches histologiques sur les uredinées i Reproduction sexuelle des ustilaginées
Les gomfil·lals i les patel·larials
Les gomfillals Són líquens de tallus crustaci, típicament portadors d’hifòfors òrgans pedunculats que formen espores asexuals, amb apotecis dotats d’excípul ben diferenciat i d’ascs fissitunicats, no amiloides, amb espores hialines normalment septades D’afinitat principalment tropical, arriben al nostre país un parell de representants integrats a la família de les gomfillàcies Gomphillaceae Tenen tallus crustaci amb algues clorococcals i apotecis negres, amb marge propi biatorí els ascs, cilíndrics i bitunicats, octosporats, amb l’àpex poc engruixit les paràfisis, filiformes,…
Roger-Guy Werner
Botànica
Liquenòleg.
Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona
La micologia i la liquenologia: 1990-2010
L’estudi dels fongs i líquens ha generat una bibliografia abundant en els darrers vint anys A l’esquerra, l’obra de divulgació més extensa en català Bolets dels Països Catalans i d’Europa 2000 Al mig, una de les portades de Bolets de Catalunya , la collecció que cada any illustra 50 espècies de fongs un total de 1450, l’any 2010 A la dreta, portada de la guia de camp, publicada l’any 2004, que recull 234 espècies de líquens i 226 briòfits dels Països Catalans Els darrers vint anys, l’estudi dels fongs de vida lliure i dels simbiòtics líquens, micorizes,…
Gydanskij
Península
Península de la Sibèria Occidental, Rússia.
Predominantment plana, és formada per sediments quaternaris El clima és àrtic les temperatures mitjanes són al gener, -27°C i -30°C, i al juliol, 8°C i 12°C Les precipitacions anuals són de 200 a 300 mm Coberta gairebé totalment per molses i líquens, l’extrem nord és cobert per tundra àrtica, i al sud hi ha bosc-tundra foliàcia, amb pastures
mesquer
mesquer
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils
remugants, de la família dels mòsquids, que ateny aproximadament 1 m d’alçada en la creu.
No té banyes, i les canines són molt desenvolupades fins a 10 cm de llarg Es caracteritza pel fet de tenir una glàndula prepucial amb una bossa on emmagatzema el mesc Es nodreix de flors, herba i líquens Habita, sense formar agrupaments, a les muntanyes de l’Índia, el Tibet i la Sibèria És molt caçat per tal d’aprofitar-ne el mesc
tundra

Distribució geogràfica de la tundra
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi i característic de la regió àrtica, caracteritzat per la migradesa de la vegetació i per la pobresa i la monotonia de la flora.
El sòl és sotmès a fenòmens de crioturbació i presenta constantment algun horitzó glaçat, que el fa impermeable Als llocs més freds només hi ha una vegetació de líquens i molses, i als llocs més afavorits hi ha prats de ciperàcies i de gramínies principalment Les comunitats llenyoses són escasses, constituïdes per petits arbusts pertanyents sobretot a les famílies de les salicàcies i de les ericàcies