Resultats de la cerca

Fundat el 1948, començà a competir la temporada 1954-55 en categories comarcals i a partir de la temporada 1970-71 debutà en categories territorials La màxima divisió en què ha competit és la preferent, en la qual jugà dues temporades 1978-1980 Juga al camp municipal de la zona esportiva de Can Noguera i disposa de tretze equips de futbol de base

Situació Capçalera d’aquesta església, centre d’una antiga explotació cistercenca, amb el seu absis transformat per l’obertura d’un gran finestral gòtic ECSA - JL Valls És situada al mas de laGarriga, al nord-est del terme, a l’esquerra de l’Aglí, on hi havia hagut l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Mas de laGarriga Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 42,6” N - Long 2° 54’ 10,2” E Aquesta església és a la vora de l’actual carretera N-117, a la seva intersecció amb un camí antic que segueix la…

Situació Edifici totalment en ruïnes, que mostra a la part superior del que resta de l’absis unes arcuacions de filiació llombarda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí són a l’extrem nord del cim que domina la finca de laGarriga, situada a uns 3 km de Ponts per la carretera de Calaf Mapa 34-13329 Situació 31TCG506395 Per a anar-hi cal adreçar-se a la casa de laGarriga, per un camí ben senyalitzat, i des d’aquí cal agafar un camí particular de l’interior de la…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Feliu de laGarriga des del costat sud-oriental A més de la robustesa de la torre campanar, hom pot constatar la important mutilació que sofrí la capçalera de l’església amb l’obertura d’un portal F Tur L’església de Sant Feliu de laGarriga és al costat del castell del mateix nom, a llevant de la serra anomenada de Sant Grau o de Valldavià, en un replà del vessant del puig Segalà, que, amb només 179 m d’altura és el punt més elevat…

Situació Aspecte parcial que ofereix aquest edifici medieval, convertit fa segles en masia, on destaca a primer terme la base de l’antiga torre mestra Rambol Les edificacions del casal queden a l’extrem de migjorn del terme municipal, a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga Mapa L37-15395 Situació 31TDG401133 El trajecte més fàcil de trobar és el que va al polígon industrial A la sortida de la Garriga cap a l’Ametlla del Vallès, després de passar el Congost, es troba el trencall a mà esquerra vers migjorn que dóna a un carrer que pren la direcció N-S El…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obre una finestra en forma de creu i la porta d’entrada M Anglada Aquest edifici es troba situat dalt una serralada que parteix les aigües de la Gavarresa i de la riera de Segalés, al vessant de llevant i dominant la vall de la Gavarresa enfront de Santa Maria d’Oló Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 21,4 —y 39,3 31 tdg 214393 Per arribar-hi cal situar-…

Situació Capella romànica d’un antic hospital de camí ral, vista des de l’angle sud-est M Anglada L’ermita és a l’extrem sud-est del mas Terrers, que es troba a l’extrem de migjorn de laGarriga, al costat de la riera de Samalús, poc abans que desguassi al riu Congost Mapa L37-14364 Situació 31TDG406137 S’hi entra per un trencall a mà dreta vers ponent que es troba a uns 200 m de la sortida de laGarriga vers migjorn o cap a Granollers MAB Història Les notícies sobre la història de Santa Maria del Camí…

Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de Torruella, que…

Els seus fills Josep Garriga i Llastanós natural de Vic i Manuel Garriga i Llastanós Vic 1802 — Saragossa 1863 crearen 1831 a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el…

La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189 Segons J Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només…