Situació
Capçalera d’aquesta església, centre d’una antiga explotació cistercenca, amb el seu absis transformat per l’obertura d’un gran finestral gòtic.
ECSA - J.L. Valls
És situada al mas de la Garriga, al nord-est del terme, a l’esquerra de l’Aglí, on hi havia hagut l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Mas de la Garriga.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 46’ 42,6” N - Long. 2° 54’ 10,2” E.
Aquesta església és a la vora de l’actual carretera N-117, a la seva intersecció amb un camí antic que segueix la riba esquerra del riu Aglí fins al lloc de Ribesaltes, passant al llarg d’unes ruïnes d’època romana, dites “Parets d’en Borró”. La millor manera d’arribar-hi és seguir aquest camí a partir de Ribesaltes.
Història
L’església de Santa Maria de la Garriga deu el seu origen a una donació, el 1164, feta per Ermengol II de Vernet i Guillem de Pià, d’una extensa peça de garriga del territori de Salses, a favor de Guillem, abat, i Arnau, monjo ermità del monestir de Santa Maria de Gondon o Cadon (Santa Maria de Vilallonga), amb facultat d’establir-hi un monestir.
Esmentada de nou el 1201, figura des del 1211 com a dependència del monestir cistercenc de Vilallonga, al territori de Carcassona, i es beneficià de drets d’agrer i pasturatge per concessió de l’infant Jaume d’Aragó, hereu del regne de Mallorca i del comtat de Rosselló. Fou el centre d’una “granja” d’aquell monestir, dita mas Vell o mas de la Garriga, i d’un priorat (“prioratos de la Garriga”, 1435). L’any 1393, Jaume Pallarés, prior de la Garriga, obtenia el delme de la pesca a Garrius (estany de Salses) i l’usdefruit dels boscos veïns el 1396, per concessió de Joan I. Des del segle XIII, l’església i la “granja” de Sant Sebastià de Mudegons, al territori de Torrelles, depenia també de Santa Maria de la Garriga. L’any 1593, el papa Climent VIII uní el priorat de Santa Maria de la Garriga al monestir de Sant Martí del Canigó, al qual va pertànyer fins a la secularització d’aquesta abadia el 1783. Després de la Revolució Francesa, l’església, el mas i el seu territori, disputats entre els municipis de Salses i de Ribesaltes, foren atribuïts a aquest.
Església
L’església era, aparentment, de planta de creu llatina, nau única i tres absis semicirculars; les dues absidioles s’obrien sobre un transsepte sobresortint. L’absidiola del nord ha estat pràcticament destruïda i no es veu sinó el brancal de la dreta de l’arc presbiteral i l’arrencament semicircular de l’absidiola.
La nau era coberta amb volta de canó llis, de mig punt, que arrencava d’una cornisa de pedra picada, motllurada a bisell. Sols subsisteix la meitat oriental de la volta; la part occidental, esfondrada, és ara coberta d’un simple teulat.
L’arc presbiteral, de mig punt, presenta dues dovelles de pedra picada de marbre de Baixàs, i hi havia un estret tram de cor entre la capçalera i la nau. Aquesta part podria datar del segle XIII.
Els angles de l’edifici són de pedra picada de marbre de Baixàs, com també les dovelles exteriors, de tipus gòtic, de la gran finestra axial de l’absis principal.
La porta principal sembla haver estat a la part occidental de la paret meridional. Avui dia presenta una arcada motllurada i apuntada, la qual és segurament una reutilització tardana (posterior a la Revolució Francesa) d’un arcosoli.
L’estat actual de l’edifici, utilitzat en part com a magatzem (nau), en part com a pis d’habitació (absidiola sud) i enterament arrebossat a l’interior, impedeix un estudi més detallat.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 76.