Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Santa Pau

La Vila Vella de Santa Pau
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al pla d’Olot.
Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per laserra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per laserra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de…
Sant Miquel de Campmajor

Església de Sant Miquel, a Sant Miquel de Campmajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany situat a l’W de la comarca, tocant a la Garrotxa.
Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…
Sant Vicenç de Vallarec o del Bosc (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Un aspecte de les seves malmeses ruïnes de Sant Vicenç de Vallarec J M Masagué Cobertes de vegetació, les ruïnes d’aquesta església són situades al vessant nord-occidental de laserra de Collserola, al sud-est del nucli urbà de Sant Cugat Són encastellades dalt d’un turonet, a l’extrem nord de laserrad’en Bell i al marge esquerre del torrent de Sant Vicenç Mapa 36-16420 Situació 31TDF246890 S’hi va des de la rambla de Can Bell, que comença al quilòmetre 10,600 de…
Vila de Bagà
Art romànic
Situació Bagà, capital de municipi, és una vila que es troba un xic més amunt de Guardiola de Berguedà Aquesta vila figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,2 — y 78,7 31 TDG 062787 Història Un aspecte de l’antiga muralla de la vila, segons una fotografia del final del segle XIX La història de la vila de Bagà, a la vall del Bastareny, s’ha de lligar a la dels seus senyors, els barons de Pinós, car fou aquesta vila la capital de…
Sales de Llierca
Sales de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès entre l’alta vall de la riera de Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia…
Àger

Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…
Les fosses del Baix Ebre i del Baix Maestrat
Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell…
Redistribució de l’hàbitat del Berguedà
Art romànic
Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers…
Castell de Castellar de N’Hug
Art romànic
El primer problema amb què ens trobem és el del mateix nom de Castellar de N’Hug, que ha estat objecte de discussions pel que respecta a la segona part del topònim La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug de Mataplana, per exemple Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de Nuce nuc, en català, mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podria referir-se molt probablement a les fonts del Llobregat que originen aquest riu…