Situació
Bagà, capital de municipi, és una vila que es troba un xic més amunt de Guardiola de Berguedà. Aquesta vila figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 06,2 — y 78,7 (31 TDG 062787).
Història
Un aspecte de l’antiga muralla de la vila, segons una fotografia del final del segle XIX.
La història de la vila de Bagà, a la vall del Bastareny, s’ha de lligar a la dels seus senyors, els barons de Pinós, car fou aquesta vila la capital de la Baronia.
El lloc de Bagà (Bagada) és esmentat en la vella documentació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 949, en una donació de béns que el bisbe Radulf d’Urgell feu al monestir de Sant Llorenç.
Bagà fou, en els seus orígens, una vila alt-medieval, un dels primers nuclis de població de la comarca, inclosa dins l’àmbit territorial de la vall de Brocà o del Bastareny i pertanyent al comtat de Cerdanya. La vila fou possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà fins que els barons de Pinós s’aferraren al territori i fundaren, al peu del seu castell, la vila de Bagà, a partir de la carta de població i franqueses que atorgaren l’any 1233.
Foren Galceran III de Pinós i la seva muller els qui cediren els privilegis per tal que la vila de Bagà fos construïda i poblada. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d’homes i dones, de cases i horts; els homes de Bagà no farien guaites al castell del seu senyor ni tampoc obres, únicament vetllarien en cas de guerra al castell i a la vila i treballarien en l’obra dels murs i valls de la nova vila.
El senyor retenia, per al seu ús, el molí, el forn i la justícia total llevat dels conflictes personals entre veïns que fossin resolts abans de dos dies; retenia també, el dret a la host, seguiment i cavalcada i deixava lliure a la vila en les compres i vendes al mercat.
Preus del mercat de Bagà (1267)
"Pateat universis, quod nos dns. Gaucerandus de Pinos, una cum consilio proborum hominum et totius universitatis totius ville Bagadani, ponimus et statuimus bannum et constitucionem in villa Bagadani in primis, instatuimus, quod carnes de molto valeant ibi et vendantur III meales, libre; porchis freschis, III meales, libra; vache bone, I d., et de sotil, meala; libra crestoni, I d.; de oveila, I d.; et de cabra, II libras, III mealas; carnis salata vetera, III emeala, libra, et si fuerit de truja, III d. libra; et I par gallinarum, X dr.; I par de perdits, IIII drs.; carnislepore, VI dr.; I porcel de leit, VI drs., et I cabrit, similiter de leit, XII dr. Octo ova, I d. Item, statuimus quod nullus, usque ad festum Sti. Iohannis, non emat blandum causa custodiendi vel per revendere, nisi causa despensacionis in suo ospicio, exceptam cibadam, quam cibadam, incontinenti revendat, et lucret in quartera I obulum. Uncia piperis, II d. et oblum; et gingebre, III dr. item, satatuimus quod nullus sit ausus bladum emere per vicos, nisi in platea extra porticos, scilicet de domo F. Saag usque ad quantonum gradee R. d’Escarit, et de domibus Sabater, et in tempore pluviarum in portigos G. Escuder et G. Sabater, et ille qui extra istos terminos bladum emerat perdat XX sol.; et ille qui vindederit, perdat bladum. Item, statuimus quod nullus sit ausus emere salem et bladum de rivo de Malanyet superius usque ad Rocham Sanciam, et de Collo de [C]alba usque ad Riutord, nisi intus villam Bagadani, ut dictum est, et si quis emerit perdat salem. — Et libra lardi veterum, V d.; et de frescho, IIII drs. ad libram marchi. — Item, satatuimus quod soles vendantur VIII drs., meliores costuras, atque de solar traginarum, II dr.; et aliorum hominum, III meales; et de equo et rocino, II emeala. Et nullus qui vendat moltonum per ovem, vel capram per crestonum, et trujam per porchum, perdat XX sol., sine aliquo remedio. — Item, statuimus quod tornesius vel malgurensis non rebujantur, nisi essent cinditi; et qui rebuiaverit, perdat X sol. usque sit ibi barquinonensis. — Item, statuimus quod homo logatur, per diem, IIII dr. et birenam usque ad introitum XLe, et deinde usque ad Sm. Ioannem. — Item, statuimus quod fexum de leigna hominis, II dr., et de femina, I d.; somadam asini, IIII d.; et muli, v d.; et quod ligna posita sit in platea et ibi vendetur, et nullus non sit ausus tangere illam lignam nisi emetur, et si quis tangerit vel furtaverit, veniant ad meum baiulum et baiulus persolvat, precium ad illam quam perdiderit, et baiulus inquirat, et ita per ladroniza. Et scuder et troter qui tangat de ipsa manat in mento baiuli. — Item libra de caseo, III d. = Hoc totum firmavit dns. Gaucerandus et promisit quod faciat tenere et Iachobus baiulus ut teneat et faciat tenere. = Hoc laudaverunt R. de Palacio, et Gab... et J. de Sala, et B. de Bruca, et R. clerici de Brucano, et B. Catala, et P. F. R. Bonafonati, G. de Capdevila, R. de Linios et G. Compano et Balaguer pbrs."
Manual Arxiu de Bagà, núm. 1, pàg. 95.
Josep Serra i Vilaró: Baronies de Pinós, 11. 2, pàgs. 440-441.
Traducció
"Sàpiga tothom que nos, el senyor Galceran de Pinós, junt amb el consell dels prohoms i de tota la vila de Bagà, posem i determinem un ban i constitució a la vila de Bagà i, en primer lloc, manem que les carns de moltó hi valguin i es venguin a tres medials la lliura; la de porc fresc, tres medials la lliura; de vaca bona, un diner i la de més mala qualitat, un medial; la lliura de crestó, un diner; la d’ovella, un diner; la de cabra, dues lliures tres medials; la cansalada vella, tres medials la lliure; i si fos de truja, tres diners la lliura; i un parell de gallines, deu diners; un parell de perdius, quatre diners; la carn de llebre, sis diners; un porcellet, sis diners i un cabrit, també de llet, dotze diners. Vuit ous, un diner. També manem que ningú fins a la festa de Sant Joan no compri blat per a guardar ni per a revendre, a no ser per causa de consumir-lo a casa seva, excepte la civada que pot revendre tot seguit i de cada quartera en tregui un òbol de benefici. Una unça de pebre, dos diners i un òbol; el gingebre, tres diners. També determinem que ningú no s’atreveixi a comprar blat per les viles, a no ser a la plaça fora dels portals, des de la casa de F. Sag fins al graó de R. d’Escarit, i des de les cases d’en Sabater, i en temps de pluja als porxos de G. Escuder i G. Sabater i qui fora d’aquests termes compri blat, perdrà vint sous; i el que vengués, perdrà el blat. També manem que ningú no s’atreveixi a comprar sal ni blat des de dalt del riu Malanyet fins a la Roca-sança, i del Coll de (C) alba fins el Riutort, sinó dins la vila de Bagà, tal com ha estat dit, i, si algú la vengués, perdi la sal. I una lliura de llard vell, cinc diners; i del fresc, quatre diners la lliura de pes. També determinem que els sòls es venguin a vuit diners, els millors, i el solar de tragines, dos diners; i els dels altres homes, tres medials; i de les dones i homes de la vila i els vigilants, un diner. Igualment determinem que les ferradures de mul i de mula, dos diners; d’ase, tres medials; de cavall i de rocí, dos medials. I si algú ven un moltó per una ovella, o una cabra per un crestó, o una truja per un porc, perdrà vint sous, sense remei. També manem que el tornés i el malgorès no siguin rebutjats, a no ser que estiguin esquerdats; i el que els rebutgi, perdi deu sous, encara que sigui barceloní. També manem que l’home que es llogui, ho faci per quatre diners diaris i per la verema fins a quaranta dies i després fins a Sant Joan. També determinem que el feix de llenya d’home, valgui dos diners, i el de dona, un diner; una càrrega d’ase, quatre diners; de mul, cinc diners; i que la llenya estigui posada a la plaça i allà es vengui; i que ningú no s’atreveixi a tocar la llenya, si no la compra, i, si algú la toca o la roba, que vagi al meu batlle i el batlle resolgui el preu de la que hagi perdut i el batlle pregunti i (el castigui) per lladre. I l’escuder i el troter que toquin aquesta llenya, mana ... del batlle. També, la lliura de formatge, tres diners. Tot això ho va firmar el senyor Galceran i va prometre que ho farà complir i Jaume, el batlle, que ho complirà i ho farà complir. Ho aprovaren R. De Palau, i Gab... i J. de Sala, i B. de Brocà, i R., clergue de Brocà, i B. Català, i P. F. R. Bonafonat, G. de Capdevila, R. de Linios i G. Companyó i Balaguer, preveres."
La carta fundacional de Bagà esmenta detalladament els límits de la vila: del pont de l’Avellanet fins al torrent del Puig, del Grau de Paller a la roca de Calvera. Els barons cedeixen els emprius del bosc, pedres, llenya i riberes i l’ús complet de les muntanyes, el bosc i plans.
La pobla fundada per Galceran III era apartada de l’antiga vila alt-medieval, centrada per l’església vella de Sant Esteve. Josep Serra i Vilaró considera molt possible que el senyor mateix fes bastir la capital de la seva baronia sotmetent-la a un plànol traçat per ell mateix, traçat que consistia en dividir el lloc escollit en patis, possiblement d’una mida determinada.
L’any 1366 un testador posseïa dos albergs: l’un a la nova pobla i l’altre a l’antiga vila (quorum unum est in villa Bagadani, alterum in popula dicte ville).
La gran obra constructiva de la nova vila o pobla de Bagà se centrà a la primera meitat del segle XIII; en aquest segle el senyor de Bagà donà als nous pobletans cinquanta-tres patis per a cases al cens de dues gallines cadascun. L’any 1290 se cedien trenta-quatre patis més al cens d’una gallina.
Cal pensar que possiblement el primer projecte de la vila de Bagà comprenia, únicament, la part superior de l’actual recinte vell, és a dir la zona propera al palau, i que posteriorment, a partir del final del segle XIII, s’intentà ampliar rebaixant el cens dels establiments. Al començament del segle XIII la iniciativa havia reeixit car era ja format un carrer de cases al peu del torrent de Banyadors o de Paller.
L’any 1324 hi havia encara molt espai per a construir dins el recinte murallat, però es començaven ja a edificar, les primeres cases a l’eixample de Bagà, fora muralles, a la zona coneguda avui amb el nom de Raval. L’any 1322 Ponç Gaia veí de Bagà havia obtingut llicència per tal d’edificar cases tocant al vall de la pobla, fora del portal.
La rica documentació permet, des del segle XIII, de conèixer els primers noms dels carrers i portals de la vila:
1289: Portal d’en Llimós.
1342: Portal de la Pobleta, Portal de Vilella i Portal de Santa Maria.
1374: Portal del Molí i Portal de N’Oliver Saig.
1428: Carrer de Gandesa.
1430: Carrer de la Pobla.
1432: Carrer del Raval (in ravali popule ville Bagadani)
1437: Plaça dels Lledoners, prop del castell.
L’any 1294 la vila de Bagà tenia ja les seves muralles construïdes, i tot l’esquema de defensa configurat; així, portals i torres esdevenien elements claus, i la seva obra i acondicionament ocupaven grans despeses de la universitat.
L’any 1335 s’estava construint el portal del torrent de Banyadors i s’acondicionaven les tancadures dels portals de Vilella, de la Clota, del Portal de la Pobleta que menava al camí de Cerdanya i el portal de Faia, possiblement amb pont llevadís. Altres portals documentats són: el portal de Vinyana, el de Santa Maria, el portal d’en Malanyeu i el de Gandesa. Portaven sovint el nom del seus torretans i cal pensar que un mateix portal canviava sovint de nom.
Hem de creure que cada portal tenia un pont llevadís per a traspassar els valls que envoltaven la vila, i també la seva torre de defensa, que sovint portava també el nom del torretà o del mateix portal: Torre de Gandesa sobre el portal de Gandesa (1359), la Torre d’Enveig, torre de Brocà sobre el Portal de Vilella (1366), Torre d’Espasén, Torre Major al peu del portal del camí a Puigcerdà (1366), que era la mateixa que fou anomenada Torre Cerdana (1394), situada a l’angle nord-oest de les muralles de Bagà.
Aquelles cases que restaven adossades als murs de la vila estaven obligades a col·laborar amb les obres per a la defensa de la vila. Les obres de defensa eren les més urgents i no avançaven al ritme desitjat pels barons de Pinós. Així, l’any 1348 Pere II Galceran de Pinós concedí a la vila el dret de barra amb la condició que aquesta havia d’invertir els beneficis d’aquest dret en l’obra dels valls, els murs i torres, en la quantitat de vint mil sous.
L’any 1358 les obres encara continuaven i són força ben documentades: els jornals dels homes es pagaven a 8 diners, els jornals de les dones a 6 diners, els jornals dels gascons a 2 sous, i els dels mestres de Puigcerdà a 5 sous i 4 diners. Cada dia es fixava el nombre de veïns que havien de treballar obligatòriament en les obres, en torns; els jueus de la vila també hi eren obligats. El gran projecte era acabar les muralles, però abans es referen els valls, les torres i els ponts llevadissos dels portals. Les muralles es reparaven contínuament fins al final del segle XV. (RSR)
Nucli urbà
Actualment la vila de Bagà conserva un centre històric, el traçat urbà del qual pot correspondre al d’una vila de fundació, basat en unes illes rectangulars, allargades en sentit llevant-ponent, en el qual es tracen els carrers principals, que segueixen les corbes de nivell, creuats perpendicularment per carrerons com el de la Pujada al Palau, resolts amb escales.
Al costat de migjorn hi ha la plaça, porticada, en una posició excèntrica en relació amb el conjunt de la trama urbana, la qual s’uneix amb el sector de l’església de Sant Esteve a través del Carrer Major, que segueix la direcció llevant-ponent, en una posició apartada de la retícula uniforme de la trama urbana.
Aquesta trama urbana presenta un traçat molt regular, el qual en certa manera es pot relacionar amb ciutats com Sant Feliu de Guíxols o Sant Joan de les Abadesses, formades a redós d’un monestir amb un traçat urbanístic molt regular, paral·lel del tipus urbà emprat a les “bastides” del segle XIII francès.
L’arquitectura urbana que es conserva a Bagà, tot i el seu innegable interès, respon, generalment a processos constructius posteriors als inicis de la ciutat. (JAA)
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. II i III Barcelona 1948 i 1950, vol. I, pàgs. 61 a la 65 i vol. II, 195 a la 203