Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
donàcids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la conquilla en forma de triangle isòsceles, que inclou la tellerina.
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…
Garsa de mar
La garsa de mar Haematopus ostralegus és un ocell d’aiguamoll que sol veure’s a les nostres platges al bon temps, on s’alimenta principalment de molluscs, que desenterra d’entre la sorra amb el bec llarg i recte que la caracteritza La fotografia de dalt, feta a la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, ens en mostra una imatge típica, a la qual s’evidencia el color de les potes i el bec, i el contrast de blanc i negre del plomatge, que li ha valgut el nom de garsa, per la semblança amb aquest ocell La fotografia de baix ens en mostra un rar exemplar parcialment albí Xavier Ferrer i Anna…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…
malacobdel·la
Zoologia
Gènere de nemertins enoploides de l’ordre dels bdel·lonemertins, de la família dels malacobdèl·lids, que són paràsits o comensals de molts lamel·libranquis.
xarnera
Anatomia animal
Articulació de les dues valves dels mol·luscs lamel·libranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra.
El nombre i les dimensions d’aquests denticles tenen importància taxonòmica La xarnera taxodont presenta denticles nombrosos i molt semblants, i la xarnera heterodont té com a màxim tres dents i de dimensions diferents
eulamel·libranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir dos parells de brànquies laminars, unides per parts transversals.
Presenten gairebé sempre dos sifons i dos músculs adductors Habiten a la mar i a les aigües dolces Algunes espècies són comestibles i molt apreciades cloïssa, escopinya de gallet, etc
ostreids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels tetrabranquis, generalment monomiaris o molt anisomiaris, hermafrodites i sense sifons, peu ni glàndula del bissus.
Les dues valves són diferents i la xarnera no té dents
pínnids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis, que són dimiaris, amb la xarnera sense dents i les valves de forma triangular.
Secreten abundantment bissus Entre altres espècies, inclou la nacra
arca
arca
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis marins de l’ordre dels filibranquis, que poden atènyer grans dimensions; tenen la xarnera taxodont i manquen de sifons.
La superfície inferior del peu és plana, i poden reptar, bé que els adults solen viure fixats a roques o altres objectes, amb un bissus filamentós Existeixen moltes espècies d’arca que habiten totes les mars, especialment les tropicals Són comestibles L' arca de Noè o peu de cabrit A noae , anomenada també peu de cabrit, és freqüent a la Mediterrània és poc apreciada