Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
atles
Col·lecció sistemàtica de làmines, dibuixos, planxes.
fesa branquial
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les obertures que, en nombre de cinc a set parells, s’obren a ambdós costats del cap dels condroïctis.
Les feses branquials posen en circulació la faringe amb l’exterior, i sobre elles se situen, part dedins, les làmines branquials
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El…
bismita
Mineralogia i petrografia
Òxid de bismut, Bi 2
O 3
· 3H 2
O.
Mineral que forma làmines hexagonals primes o masses terroses, producte d’alteració del bismut i la bismutina És de color groc de palla o gris verdós
Antoni Eudald Llaguna
Educació
Pedagog.
Autor d’un breu tractat de calligrafia, en català, el més antic conegut Art de escriure intitulat Descans , 1640, acompanyat de làmines amb models d’escriptura
monocromador
ESquema òptic d’un monocromador sde preima. La radiació lluminosa policremàtica entra per E. Les diverses longituds d’ona que xomponen aquesta radiació són separedes mitjançant succesives refraccions i reflexions en el prima P. El diagrama de sortida D permet dde seleccionar una d’aquestes longuituds d’ona.
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que permet d’obtenir una radiació monocromàtica.
Els monocromadors són generalment làmines cristallines planes o corbes, o bé prismes, i són utilitzats en espectroscòpia per tal de seleccionar radiacions monocromàtiques de longitud d’ona coneguda
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
pinetella
Botànica
Nom donat al pinetell quan és parasitat per l’ascomicet Hypomices lateritius
.
A causa d’aquest parasitisme, les làmines desapareixen i són reemplaçades per un tel blanquinós, la forma s’altera, la carn s’endureix i el gust millora Són molt apreciades pels boletaires
coprí
Micologia
Gènere de fongs, de la família de les coprinàcies, d’espores negres amb porus germinatiu terminal i barret generalment cònic o ogival, tardanament obert com un paraigua girat.
N'és característica la maduració progressiva de les espores, acompanyada per l’autòlisi de les làmines, que es converteixen, així, en un suc negre Viuen sobre excrements o en llocs molt adobats
disc intervertebral
Anatomia animal
Fibrocartílag articular situat entre dos cossos vertebrals.
En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix Consta de dues parts el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres collàgenes, cèllules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral, distribuïdor…