Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
fet
Filosofia
Allò que és o que succeeix realment.
Com a quelcom que ha estat fet factum, res gesta , sovint és entès també com a contingent facticitat, per tal com podria ésser altrament en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet , contraposició a veritats de raó lògicament necessàries, distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori , com a oposats als judicis a posteriori Generalment hom distingeix els fets de les illusions o aparences i àdhuc dels fenòmens Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals fenòmens o processos naturals Més enllà d’…
cartesianisme
Filosofia
Conjunt de doctrines de Descartes (llatinitzat Cartesius
), i també corrent ideològic derivat d’ell, que influí en tot el pensament europeu dels s. XVII i XVIII.
A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra, indrets d’on…
Francesc Bacó
Cristianisme
Teòleg escolàstic, carmelità del convent de Peralada (Alt Empordà).
Estudià a París 1347 i després hi ensenyà, del 1357 al 1365 Procurador general del seu orde el 1366 provincial de Catalunya el 1369 i el 1372 És autor d’uns remarcables Commentarii in IV Sententiarum 1364-65, inèdits, i d’un Repertorium praedicantium , tret dels sants pares, perdut Bacó s’inspirà en molts autors, entre ells Aristòtil, Avicenna i altres escriptors àrabs traduïts en els sants pares, sobretot en Agustí, en el pseudo Dionís, en Boeci, etc en molts escolàstics i juristes anteriors i contemporanis Hom l’anomenà Doctor sublim Les seves idees són de l’escolàstica decadent tot i la…
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
potència
Filosofia
Capacitat que un ésser té per a passar d’un estat a un altre, per a canviar, per a esdevenir quelcom de nou; es contraposa a acte
.
Pel fet que Aristòtil el primer a oferir un concepte i un estudi acurats de la potència apliqués també la idea als éssers que no són en moviment, hom ha pogut intentar d’identificar potència amb matèria i acte amb forma i, així, la matèria primera ha estat també anomenada potència pura tanmateix potència i acte comporten un caràcter dinàmic, mentre que matèria i forma expressen més aviat l’aspecte estàtic del real Per a l’escolàstica hi ha dos tipus de potència la potència lògica , o potència objectiva , que correspon a la simple no-repugnància d’una cosa a existir, i la…
Hannover
Ciutat
Capital del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada a les vores del Leine, deu el desenvolupament demogràfic al fet d’ésser l’encreuament d’importants vies de comunicació i a la proximitat del Mittellandkanal, que enllaça el Weser, l’Ems, el Rin i la mar del Nord Hi predominen les funcions comercials i administratives El centre de negocis s’estén a la dreta del Leine, i el centre administratiu radica entorn del vell palau de la dieta de la Baixa Saxònia Les àrees industrials s’estenen al NW, a les vores del Mittellandkanal, i també a l’W Linden i al S Wülfel La indústria és molt diversificada automòbils, productes químics, maquinària…
Llucià Gallissà i Costa

Llucià Gallissà i Costa en un retrat de Llucià Costa
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Història
Humanista, bibliotecari i erudit.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz…
Abraham De Moivre
Matemàtiques
Matemàtic anglès d’origen francès.
Estudià a les universitats de Sedan, Saumur i París Després de la revocació de l’edicte de Nantes es traslladà a Anglaterra per tal de fugir de la persecució desencadenada a França contra els hugonots Ja a Anglaterra, l’astrònom EHalley presentà el seu treball “Specimen” 1967 a la Royal Society, de la qual fou elegit membre dos anys més tard La majoria dels seus treballs foren publicats en les Philosophical Transactions Arran de la polèmica entre Newton i Leibniz sobre la invenció del càlcul, formà part de la comissió que estudià el problema El seu primer estudi sobre…
Albrecht Ritschl
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…
Salvi Turró i Tomàs
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…