Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Jean-François Lyotard
Música
Filòsof francès.
Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…
Alady
Cinematografia
Actor.
Vida Conegut com El "ganso" del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i Sesenta horas…
glàndula lacrimal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que, situades a la porció anterosuperior i externa de la cavitat orbitària, secreten les llàgrimes.
orbicular de les parpelles
Anatomia animal
Múscul que, situat sota la pell que envolta l’òrbita, acluca les parpelles i afavoreix el pas de les llàgrimes.
Àgata
Literatura catalana
Protagonista de La filla del mar, d’Àngel Guimerà.
El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació afavoreix la…
Los trobadors nous
Literatura catalana
Antologia de poemes catalans recollits per Antoni de Bofarull, editada per Salvador Manero en trenta-dos plecs de setze pàgines, a partir de desembre del 1858.
Subtitulada Collecció de poesies catalanes escollides d’autors contemporàneos , és presentada com una operació literària i patriòtica i “testimoni del nou esperit literari” del país, és a dir, de l’ús emergent de la llengua catalana com a llengua de la poesia culta També tenia com a objectiu explícit la recuperació de la història i els costums catalans Incloïa un total de 136 composicions És organitzada per temes i gèneres poètics, els principals dels quals coincideixen molt aproximadament amb la trilogia floralesca Patria , Fides , Amor “Pàtria”, “Sentiment” i “Amor”, i “Religió” “Romanços…
,
sac lacrimal
Anatomia animal
Dipòsit membranós situat al costat intern de la base de l’òrbita, que conté llàgrimes aportades pels conductes lacrimals que hi desemboquen.
El Patrimoni de la Humanitat
L’any 1972, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura UNESCO va aprovar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat l’any 2003 l’havien signat 179 estats L’objectiu d’aquesta convenció és inventariar els monuments i paisatges naturals considerats representatius de les diverses cultures i ambients que caracteritzen el passat i el present de la humanitat, l’alt valor dels quals n’exigeix, a més, la protecció i la defensa El resultat de la convenció ha estat l’establiment de l’anomenada Llista del Patrimoni de la Humanitat…
dacriocistitis
Patologia humana
Inflamació del sac lacrimal deguda a una obstrucció, congènita o no, del conducte nasolacrimal; produeix l’estancament de les llàgrimes i la infecció consegüent.
El Cau Ferrat
© Fototeca.cat
Museu
Museu obert el 1933 a partir de la casa taller instal·lada per Santiago Rusiñol, a Sitges, el 1894.
La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació…