Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
carpel
Botànica
Fulla modificada que, probablement amb caràcter de macrosporofil·le, forma part del gineceu
.
A les gimnospermes és obert A les angiospermes és una fulla que s’ha doblegat pel nervi mitjà i s’ha soldat per les vores per tal de formar un òrgan en forma de matràs, on el ventre correspon a l’ovari, el coll a l’estil i els llavis a l’estigma
Els pomadàsids: xerles
La família dels pomadàsids o dels hemúlids, com també ha estat anomenada, és integrada per espècies de cos oblong i comprimit lateralment, amb un perfil cefàlic més o menys convex Les escates són ctenoides i revesteixen tot el cap, fora de la regió que es troba davant el rostre, dels llavis i del mentó La boca és petita i generalment de llavis molsuts i el mentó té de dos a sis porus anteriors, de vegades seguits d’un solc mitjà Les dents són còniques i es distribueixen en bandes estretes a cada mandíbula, de manera que la sèrie externa és la més gran, però, en cap…
hipopotàmids
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Família de mamífers del subodre dels suïformes que comprèn dos únics gèneres, Hippopotamus i Choeropsis, amb una sola espècie cadascun.
Tenen el cos massís, les extremitats curtes, gruixudes i tetradàctiles, la cua curta, comprimida lateralment, i el cap massís amb el musell ample La pell arriba a atènyer 5 cm de gruix, i els orificis nasals, els llavis i les orelles són proveïts de cerres rígides Són herbívors i les dents incisives i canines tenen creixement continu
Òrgans genitals i mames del nadó
Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps La pell que cobreix l’extrem del penis, el prepuci, sovint està adherida al gland Generalment, les adherències es corregeixen espontàniament amb l’edat, sempre que es…
òrgan de fonació
Fonètica i fonologia
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d’emissions fòniques.
Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar
Rafael Villar i Belenguer
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg.
És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els jocs florals de Lo Rat-Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959
mussitació
Patologia humana
Moviment dels llavis simulant la paraula en veu baixa.
Sovint associada a la demència precoç, és també pròpia de les allucinacions o els deliris crònics
aparell reproductor
© Fototeca.cat
Anatomia
Conjunt d’òrgans destinats a la reproducció.
En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines el testicle , un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació el penis Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent , el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid nutritiu que acompanya els…
Teresa Colom i Pich
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània