Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Catxalot
El catxalot Physeter macrocephalus és un cetaci gregari que basa la seva estructura social en l’harem, regit sovint per un únic mascle reproductor Un 70 % dels mascles sexualment madurs queden exclosos cada any de les manades reproductores i neden en solitari o formant petits grups Per alimentar-se, el catxalot fa capbussades de fins 45 minuts de durada i arriba a baixar a profunditats superiors als 1500 m Aquesta extraordinària capacitat d’immersió no ha estat ben explicada, però se suposa que l’òrgan d’espermaceti deu tenir una funció reguladora de la flotabilitat, de manera…
La sargantana aranesa
La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…
formiga

Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon…
abraxas
Abraxas (Abraxas grossulariata)
© Fototeca.cat
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels geomètrids.
Les femelles són heterogamètiques XY o ZW i els mascles homogamètics XX o ZZ
goril·la

Goril·la
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
de la família dels pòngids, el més gros de tots els simis, incloses les espècies fòssils.
El mascle assoleix 2 m d’alçada i més de 250 kg de pes la femella és notablement més petita i no té la cresta òssia craniana que presenten els mascles adults La capacitat craniana oscilla al voltant dels 500 cm 3 Els gorilles passen la major part del temps en el sòl, i es traslladen contínuament a la recerca d’aliment en grups de 6 a 30 individus o més, comandats per un mascle dominant, uns quants mascles de segona categoria i les femelles amb els petits La dieta és vegetariana La gestació dura uns nou mesos, i els parts són normalment d’una sola cria Hi ha dues…
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats…
Els estrepsípters
Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva…
acrotoràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes, integrat per individus sense segments abdominals, que viuen sempre fixats per la regió preoral.
Tenen els sexes separats, i els mascles, degenerats i de pocs millímetres, viuen sobre les femelles
supermascle
Biologia
Individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet d’ésser portador de tres grups d’autosomes XY més.
Són anomenats supersexuals estèrils, bé que mostren característiques masculines més marcades que no pas els mascles normals