Resultats de la cerca

L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La tortuga…

Pot ésser d’evolució maligna epitelioma adamantí o bé benigna adamantinoma odontoplàstic

La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la respiració en…

Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…

La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…

La sinusitis aguda és deguda a infeccions bacterianes que apareixen quan es dificulta el drenatge de la mucosa nasal, ingurgitada i hipertrofiada per una rinitis allèrgica o per una rinitis vírica més rarament és deguda a una sepsi dental o a una fractura del maxillar a causa d’una extracció dentària Clínicament es manifesta per dolor i hipersensibilitat local, mal de cap i febre El tractament consisteix en analgèsics i antibiòtics i en el drenatge adequat del nas, és a dir, el tractament de la rinitis associada Les complicacions de la sinusitis són rares, però molt greus osteomielitis,…

L’abscés dentari constitueix una cavitat anormal, encapsulada i plena de pus, localitzada als teixits que envolten l’arrel d’una dent El flegmó dentari és una inflamació dels teixits subjacents a la geniva, que es produeix com a complicació de l’abscés Ambdues alteracions solen ésser precedides per una caries dentària avançada, que permet l’arribada de bacteris a l’interior de la dent i dels teixits veïns Els abscessos i els flegmons dentaris han d’ésser tractats ràpidament, ja que els bacteris continguts es poden propagar a d’altres teixits i originar, per exemple, una artritis o una…

La malaltia periodòntica, periodontitis o piorrea, com era anomenada antigament, és un trastorn caracteritzat per un estovament progressiu dels teixits que voregen i fixen les peces dentàries a l’os maxillar, que, lliurat a la seva pròpia evolució, mena inexorablement a la caiguda de les dents Aquest trastorn se sol manifestar, en les fases inicials, amb una sensació de pessigolleig o de tenir un cos estranya l’interior de les genives, que característicament provoca que hom efectuï un moviment de succió amb els llavis, premi les dents o empri escuradents Quan es presenten aquestes…