Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
timpà
Disseny i arts gràfiques
Bloc massís de la minerva sobre el qual hom col·loca el paper que vol imprimir.
denari
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla…
confraria
Cristianisme
Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.
Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja al s VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants al s XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment extraordinari les confraries del Roser i del Santíssim Sagrament o de la Minerva…
Juno
Mitologia
Deessa romana, assimilada a Hera, que, amb Júpiter, el seu espòs, i Minerva, integrava la tríada capitolina.
Protectora de les dones romanes, sobretot les que tenien uns drets efectivament reconeguts, presidia els deslliuraments En honor seva hom celebrava, a les calendes de març, la festa de les matronalia
Francesc de Remolins i Pardines
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’amistat amb…
Pau Romeva i Ferrer
Literatura catalana
Assagista, crític literari i traductor.
Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, illustrat per JM Obiols Estigué afiliat a la Lliga Regionalista, a Acció Catalana 1922 i fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya 1931, partit pel qual fou elegit diputat el 1932 Es donà a conèixer literàriament com a divulgador i traductor de Chesterton, especialment des de La Nova Revista i Revista de Catalunya En traduí Herètics 1928, Allò que…
Humberto Solás Borrego
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic cubà.
El 1959, amb només divuit anys, estrenà el seu primer curtmetratge, La huida Des del 1960 treballà com a ajudant de direcció i producció a l’Instituto Cubano del Arte y la Industria Cinematográficos ICAIC, al qual es mantingué vinculat tota la vida S'inicià com a director amb curts didàctics i el 1962 rodà en collaboració el seu primer curt de ficció, Minerva traduce el mar Després d’un viatge a Europa que l’influí decisivament 1964, el 1965 dirigí el seu primer film d’autor, Manuela , migmetratge on són ja presents dues de les constants de gran part la seva producció posterior…
Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pedagog.
Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels…
,
Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.
Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A causa de la…
Simó IV de Montfort
Història
Home de guerra normand.
Comte d’Évreux i de Leicester Senyor de Montfort Lluità al costat de Felip II de França contra Ricard I d’Anglaterra 1194 Es distingí en la quarta croada, de la qual es retirà amb la seva gent quan els croats es dirigiren contra Constantinoble Havent tornat a França 1207, fou elegit cap de la croada albigesa 1209 Gran soldat, però mancat d’escrúpols, fou un home cruel, fanàtic i astut Servint-se del pillatge, l’incendi i la destrucció sistemàtica de tot, s’ensenyorí ràpidament del país d’Oc i li imposà les seves lleis estrangeres, alhora que en destruïa la vida econòmica S'apoderà de…