Resultats de la cerca

S'embarcà cap a Nova Espanya 1786, on fou ordenat sacerdot Fundà 1804 un collegi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars De tornada a Mallorca 1815, fou nomenat comissari general d’Índies 1816-20, 1823-30 Escriví contra les teories millenaristes de Manuel de Lacunza

Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins el 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys Autor de l' Himnari evangèlic català 1924, collaborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà

Anà a les Índies amb la primera expedició del seu orde 1510 i treballà a Cuba i a la costa veneçolana Propugnà una evangelització i civilització dels pobles autòctons dins la màxima independència de la societat colonial castellana, i exercí una gran influència sobre Las Casas Redactà una Doctrina cristiana Mèxic 1544

Amic de Wesley, li presentà un Plan for Missions 1784 i difongué el metodisme als EUA

Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell Baix Llobregat Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona El 1841 fou destinat a Mesopotàmia, on fou prefecte de la missió 1846, delegat apostòlic provisional 1859, arquebisbe titular de Marcianòpolis 1866 i delegat apostòlic de Mesopotàmia, Armènia, el Kurdistan i Pèrsia Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie 1863-1865, Lettreau sujet de la reprise du Synode chaldéen 1866, Origine della missione dei pp cappuccini in Mesopotamia

Professà el 1759 Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín 1770, on fou martiritzat Fou beatificat el 1906 En resten les cartes i alguns versos

El 1692 passà al collegi de Querétaro Mèxic, des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz Guatemala a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar Les seves vida i mort li donaren fama de santedat

Ingressà a l’orde dominicà, i passà a les Filipines 1834 i a la Xina 1837, on el 1847 fou consagrat bisbe coadjutor de Yen-tri El 1848 fou titular del vicariat central, on hagué de fer cara a la persecució per part de les autoritats xineses Escriví unes Memorias sobre missioners màrtirs al Tung-Lam oriental

Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier, a Sardenya

Residí a Espanya des del 1863 El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn El 1870 edità la revista La Aurora de Gracia , i el 1875 La Estrella de Gracia , per als infants La Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth