Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Flaugier, a Llotja Barcelona Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona residí a Palma Mallorca, on feu deixebles El 1820 oferí a la Diputació de Barcelona una allegoria de la Constitució del 1812 Des del curs 1824-25 fins a la seva mort exercí la direcció interina de la recentment creada classe de pintura a l’oli de Llotja Participà en l’Exposició de Llotja del 1826 amb un Jesucrist baixant de la Creu i Ball de boleres Conreà diversos gèneres —mitològic, bíblic, religiós, etc—, però excellí especialment en el costumisme satíric els seus olis Un cafè en…

Acollí els argonautes Ulisses i els seus companys es refugiaren al seu palau Protegí Medea

Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’Académie 1714 El…

Alcmena, la seva mare, fou seduïda per Zeus, que, mitjançant els seus poders, prengué l’aspecte del seu marit, Amfitrió La criatura rebé primerament el nom d’Alcides i aviat destacà per la seva força física La seva figura té una gran importància en el món grec com a fundador dels jocs olímpics Sembla que no sentia cap inclinació musical i que un dia, en un atac d’ira, occí el seu professor de música, Linus, amb un tamboret o, segons altres versions, amb una lira Malgrat això, en algunes ceràmiques gregues de l’època arcaica tardana és representat dalt d’un pòdium tocant la lira o…

Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i,…

Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866,…

Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant

Hom deia que era capaç de veure-hi a través dels arbres, de la terra i de les pedres Morí lluitant amb els Dioscurs

Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767