Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
radioimmunoassaig
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi serològica molt sensible, emprada per a la determinació quantitativa in vitro de molècules de fluids i teixits biològics (pèptids, esteroides, prostaglandines, nucleòtids, etc), considerats com a antígens.
En l’assaig d’aquests antígens hom parteix de la molècula original i de la molècula marcada radioactivament generalment amb iode 131 o 125 aquesta molècula marcada —que actua com a antigen— és afegida al sistema a analitzar juntament amb l’anticòs específic, tots dos a quantitats constants En la reacció antigen-anticòs l’antigen marcat s’uneix a l’anticòs específic en funció de la quantitat d’antigen original, la qual s’avalua en una corba estàndard Aquesta tècnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisió, i arriba a mesurar…
inhibició enzimàtica
Bioquímica
Acció reversible o irreversible d’una substància sobre un enzim, de manera que no li permet d’actuar.
En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la…
cloropropè
Química
Compost químic que s’obté per cloració al·lílica del propè en fase gasosa a 400°C.
En reaccionar una molècula de propè amb el clor s’obté una molècula de clorur d’allil i un àtom de clor Aquest clor actua com a iniciador d’una reacció en cadena en què es repeteix el mateix procés fins a consumir tots els radicals
cobaltammina
Química
Cadascun dels composts que contenen el grup [Co(NH 3
) 6
] 3 +
o els grups que en deriven en reemplaçar el NH 3
per uns altres grups o ions.
En les cobaltammines l’amoníac pot ésser reemplaçat, molècula per molècula, per diversos composts del nitrogen, com la hidroxilamina o l’etilendiamina, per aigua i per ions com l’hidroxil, el clorur, el nitrat, etc Les cobaltammines no presenten cap de les propietats ordinàries del cobalt
èster metílic
Química
Compost químic orgànic produït per una reacció d’esterificació d’olis o greixos.
Aquest procés provoca la substitució del glicerol dels triglicèrids èsters de tres cadenes d’àcids grassos unides a una molècula de glicerol per metanol, a causa de la formació de tres molècules de metilèster i una molècula de glicerina L’èster metílic d’olis vegetals és el component del biodièsel
esfingomielina
Bioquímica
Cadascun dels esfingolípids que hi ha a les beines de mielina del teixit nerviós.
Per hidròlisi alliberen una molècula d’àcid fosfòric, esfingosina o un derivat seu, colina i un àcid gras Hom els aïlla de cervells humans o de cobais, en forma de mescles que es diferencien pel tipus d’àcid gras contingut a la molècula Els més abundants són els de 24 àtoms de carboni, com el lignocèric i el nervònic
llei d’Avogadro
Física
Llei enunciada per Amedeo Avogadro el 1811 en forma d’hipòtesi i actualment experimentada a partir de la llei de Gay-Lussac dels volums de combinació entre gasos, segons la qual volums iguals de gasos diferents, a igual pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.
Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro
nitrogenasa
Bioquímica
Enzim constituït per dues proteïnes distintes, cap de les quals no és activa per si mateixa.
Una d’aquestes proteïnes és una grossa molècula tetràmera, que conté Mo i Fe i és anomenada proteïna Mo Fe l’altra és un dímer més petit, que conté només el Fe i la funció sulfur làbil, i és anomenada proteïna Fe El 1960 un grup del laboratori Du Pont de Nemours obtingué preparacions impures de nitrogenasa a partir de bacteris Clostridium pasteurianum , fixadors de nitrogen La nitrogenasa redueix el triple enllaç de la molècula de nitrogen en amoníac semblantment, altres molècules amb triple enllaç també poden ésser reduïdes per l’enzim
adenosina
Bioquímica
Ribòsid de l’adenina.
Sòlid cristallí que es fon a 229°C Soluble en aigua, sobretot calenta, pràcticament insoluble en alcohol L’adenosina és un nucleòsid que resulta de la combinació d’una molècula de β—D—ribosa i d’una molècula d’adenina El nucleòtid corresponent és l’àcid adenílic L’adenosina exerceix un gran paper en bioquímica, ja que és el constituent de substàncies d’importància fonamental AMP, ADP, ATP, ARN, ADN, etc Per hidròlisi dóna adenina i la D-ribosa En el catabolisme es desamina per acció de l’adenosina-desaminasa i dóna inosina És preparada per hidròlisi de l’àcid nucleic del llevat, i és emprada…
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n…