Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significà la total llibertat de circulació de les persones, dels béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’hagueren de reunir prèviament un seguit de condicions Fou necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat fossin compatibles entre si i, d’altra banda, aconseguir un alt grau de coherència pel que fa a les polítiques…
La moneda d’època moderna i contemporània
La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…
Felip Mateu i Llopis
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic, historiador i bibliotecari.
Doctorat el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia El 1930 ingressà al Cos d’Arxius, i el 1931 fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona El 1932 passà a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid Actuà dins el moviment valencianista i dirigí la revista Acció Valenciana Durant la guerra civil 1937 fou traslladat de Madrid a València, on treballà a l’Arxiu del Regne El 1939 tornà al Museo Arqueológico de Madrid Després de la guerra civil milità en el Movimiento Nacional El 1940 fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya —dita…
Arnust
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona.
Bé que succeí Teodard el 893, la seva actuació no apareix documentada fins l’any 896, que obtingué una butlla d’Esteve VI per a la seva diòcesi Poc després, Carles el Simple li concedí un precepte per a la seva església 899 La gran activitat que acomplí tingué per escenari, sobretot, els concilis provincials Els primers foren els de Port 897 i d’Asilhan 902 Al celebrat a l’església de la Santa Creu de Barcelona hi assistí 906 el comte Guifré II, i el bisbe de Vic, Idalcari, s’hi queixà de les prestacions monetàries que la seva diòcesi havia de retre a l’arquebisbe Idalcari considerava que les…
abbadita
Història
Membre de la família dels Banū ’’Abbad, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s. XI.
El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…
Antoni Turró i Martínez
Numismàtica i sigil·lografia
Activista polític, militar i numismàtic.
Soci del CADCI , ingressà a Nosaltres Sols , i formà part dels escamots d’aquest grup armat en el Sis d’Octubre , durant el qual fou detingut, bé que pogué fugir Posteriorment, el 19 de juliol, participà en l’assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra els militars revoltats Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la frustrada expedició de Bayo a Mallorca Destinat posteriorment al front d’Osca, a la 33 divisió antiga columna Durruti, com a caporal telegrafista, uns mesos després ingressà a l’Escola de Guerra, d’on sortí com a tinent del cos d’enginyers Destinat al front de…
Bank of International Settlements
Entitat bancària internacional de cooperació monetària i bancària.
Tingué l’origen l’any 1929 en el pla Young i fou fundat el 1930 La depressió mundial dels anys trenta i també la moratòria del pagament de les reparacions de guerra alemanyes des del 1931 dificultaren les operacions Des d’aleshores s’orientà vers la cooperació monetària entre els bancs centrals i les autoritats monetàries dels estats membres Després del 1945, i amb el naixement d’altres organitzacions internacionals de cooperació econòmica, les operacions del BPI han evolucionat d’acord amb les noves necessitats Actua com un banc, amb certes limitacions, bé que, normalment, relacionant-se amb…
Horst Köhler
Economia
Economista i polític alemany.
Obtingué el doctorat en econòmiques i ciències polítiques a la Universitat de Tübingen, on del 1969 al 1976 fou assistent de recerca científica de l’Institut per a la Recerca de l’Economia Aplicada Després d’acabar els seus estudis, ocupà diversos càrrecs en els ministeris alemanys d’economia i de finances entre el 1976 i el 1989 Durant tres anys, del 1990 al 1993, exercí de viceministre de finances d’Alemanya, amb responsabilitat sobre les relacions monetàries i financeres internacionals A més de participar en la negociació per al Tractat de Maastricht de la Unió Europea, també intervingué…
actiu net
Economia
Conjunt de béns, propietats i serveis que posseeix una persona o poble en un moment determinat, valorat en unitats monetàries.
Aquest concepte pot arribar a configurar la mentalitat collectiva
La riquesa monetària de l’Àndalus
La producció monetària a l’Àndalus a l’època musulmana fou considerable i, malgrat els importants treballs realitzats per historiadors i numismàtics, l’estudi de les monedes representa encara un dels camps potencialment més propicis a recerques que puguin acréixer o renovar els coneixements sobre la història i la civilització andalusines A partir d’aquest punt s’analitzaran les grans fases de la història monetària de l’Àndalus, introduint algunes indicacions sobre la numismàtica de les regions i les Illes Orientals L’emissió de moneda en temps dels omeies 756-1005 Les primeres monedes…