Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Picè
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia, entre els Apenins i la mar Adriàtica, actualment dividida entre les Marques i els Abruços.
Els seus habitants presentaven uns trets culturals i lingüístics que els mostraven parents dels illiris dels Balcans Entre les seves poblacions cal fer esment d' Asculum Ascoli Piceno, Firmum Fermo, Ancona, Cupra maritima, Cupra montana, Auximum Osimo, Numana i Adria Atri Conquerida pels romans el 268 aC, la regió fou repartida, d’acord amb la Lex Flaminia , entre colons A Asculum esclatà, el 90 aC, la Guerra Social , amb la qual els socii , o aliats, aconseguiren que Roma els concedís el dret de ciutadania romana Sota August, el Picè passà a constituir la V regió de Roma
rutàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses o rarament herbàcies, amb glàndules secretòries, de fulles simples o compostes, sovint trifoliolades i generalment alternes, de flors comunament actinomorfes, hermafrodites, diclamídies, hipògines i obdiplostèmones, i amb fruits de diversa mena.
Comprèn prop de 2 000 espècies, que habiten els països càlids i temperats de tot el món Rutàcies més destacades Casimiroa edulis casimiroa Chloroxylon swietenia llimoner de Ceilan Citrus aurantium taronger agre Citrus bergamia bergamoter Citrus grandis aranger gran , pomelo Citrus limetta llimoner dolç Citrus limon llimoner , llimonera Citrus medica poncemer , cedrater, poncirer Citrus myrtifolia taronger nan Citrus nobilis mandariner , taronger mandarí Citrus paradisi aranger Cusparia officinalis angostura Dictamnus sp dictam , timó reial Dictamus albus lletimó Dictamnus hispanicus gitam ,…
Dakota
Geografia històrica
Antic territori dels EUA l’explotació i la colonització inicials del qual foren fetes pels francesos durant la primera meitat del s XVIII (Pierre Gaultier de Varennes, senyor de Vérendrye, 1738-43).
L’any 1763 fou incorporat als dominis de la monarquia hispànica com a part integrant de la Louisiana malgrat tot, fins els últims vint anys del s XVIII no s’hi produí un moviment continuat de penetració Poc temps més tard tornà a la sobirania francesa, i l’any 1803 l’adquirí la Unió, en un moment de creixement demogràfic tan elevat que donà lloc a la fragmentació política entre el 1858 i el 1868 es constituïren els estats de Minnesota, Wyoming, Montana i Dakota, el darrer dels quals dividit 1861 en Dakota del Nord i Dakota del Sud, dos estats federals ingressats a la Unió el 1889
xeiene
Etnologia
Individu d’una tribu de llengua algonquina.
Al segle XVII els xeienes poblaven la zona central de l’actual Minnesota, i al segle XVIII foren desplaçats cap a l’oest pels europeus fins a l’alt Missouri, on adoptaren l’horticultura Al final del mateix segle, empesos pels dakotes, hagueren d’emigrar cap al SW, al peu de les muntanyes Rocalloses Wyoming i Colorado, on esdevingueren caçadors del bisó Vers la meitat del segle XIX es dividiren en dos grups els xeienes del nord uns 2000 individus el 1970, que habiten actualment una reserva de Montana, i els del sud uns 3000 el 1970, que, amb els arapahos, ocupen un territori d’…
blackfoot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble algonquí de les Praderies compost de tres tribus federades que parlen una mateixa llengua: els blackfeet
pròpiament dits o siksika
, els piegans
i els bloods
.
Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic Posteriorment, molts d’ells…
Alberto Tomba
Esquí
Esquiador italià.
Debutà al campionat d’Europa i a la copa del món la temporada 1985-86 després de guanyar tres campionats nacionals El 1987 fou medalla de bronze al campionat del món a Crans Montana Suïssa, i l’any següent obtingué nou medalles d’or als campionats del món i dues també d’or als Jocs Olímpics de Calgary En el període 1989-91 aconseguí guanyar en quatre proves d’eslàlom i en cinc de gegant Als Jocs Olímpics d’Albertville 1992 obtingué una medalla d’or i una de plata a les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, i en els Jocs de Lillehammer 1994 una medalla de plata en eslàlom El 1996,…
robí
robí
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat de corindó
de color vermell, el qual color és degut a petites quantitats de crom.
El robí ha estat molt apreciat com a pedra preciosa des de temps molt antic és per excellència la pedra preciosa de l’Orient Antigament el principal productor era l’Índia, però actualment molts jaciments són exhaurits La distribució actual dels jaciments de robins és molt limitada La principal àrea productora es localitza a Myanmar, on els districtes productors més importants es troben al Mogok, al NE de Mandalay El robí s’hi presenta en vetes de calcàries cristallines, associat també amb roques granítiques i amb gneis Un altre districte productor és el dels turons prop de Sagyin, al N de…
Sant Nicolau de la Riba
Art romànic
La referència directa més antiga del lloc de la Riba pertany a l’any 1159, en què el comte Ramon Berenguer IV donà a Guillem de Vilagrassa i a la seva muller un molí que era al terme de la Riba, sota el collum de Cotzs La parròquia de la Riba és consignada per primera vegada en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es parla de l’“ ecclesiam de Ripa et coeteras ecclesias de Montana Siuranae ” A partir de la dècada del 1440 l’església de la Riba quedà sota l’autoritat única del rector de Vilaverd sufragània de Vilaverd, al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…
parc nacional
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori extens que presenta sistemes naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu, gens o poc transformats per l’explotació i l’ocupació humanes.
La declaració de parc nacional correspon a la més alta autoritat competent del país on es troba, la qual en regula l’accés i vetlla per protegir aquests sistemes naturals i fer respectar els seus valors El primer parc nacional del món va ser el de Yellowstone, als confins dels estats nord-americans d’Idaho, Montana i Wyoming, creat el 1872 per acord del Congrés dels EUA i ratificat pel president USGrant Seguiren el parc nacional de Banff, a la província d’Alberta, creat pel parlament del Canadà el 1885, i el 1894 el parc nacional de Tongariro, a Nova Zelanda A Europa, on grans…
Fort Benton Ruins
Ruïnes de l’estat de Montana (EUA).