Resultats de la cerca

Residí alguns anys a Toledo el 1286 retornà a Barcelona i, finalment 1300, es traslladà a Montpeller, on morí al cap de pocs mesos Escriví diverses obres talmúdiques, la més coneguda de les quals és el Llibre de la iniciació , que comprèn 613 preceptes mosaics i assenyala els ritus per a llur compliment

Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960

Radicat a Montpeller des del 1829, on fou organista Amic de Mendelssohn i Schumann Viatger romàntic, collaborà amb el baró Taylor Entre els seus llibres sobresurt Souvenirs d’un voyage d’art à l’île de Majorque 1840, molt illustrat, que aplega les visions d’un viatge fet durant la tardor del 1839, publicació que motivà que George Sand recollís les experiències del seu viatge a l’illa anterior al d’ella

Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’…

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860

Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…

Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam 1370, De pestilentia 1376, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae 1378, per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī, toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de Saint-Germain…

Fou un dels primers teòrics de la fitosociologia i l’iniciador de la cartografia de la vegetació Professor a la facultat de ciències de Montpeller, des del 1881 començà a estudiar els límits de la regió mediterrània a Occitània i a la Catalunya del Nord i les “zones de vegetació” d’aquests territoris A partir del 1894 proposà l’aixecament d’un mapa forestal i agrícola de França i, per a exemplificar-lo, féu l’aixecament de l’àrea corresponent al full de Perpinyà del mapa topogràfic de França a 1200 000, que comprèn tota la Catalunya del Nord llevat del sector més occidental de l’Alta Cerdanya…

El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…

Vida i obra Filla d’ Alfons III de Catalunya-Aragó , el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent, coneguda per Cançó de la reina de Mallorques — Eu am tal que és bo e bel— Aquesta composició, conservada al Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7, tingué molta difusió, i els…