Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
subdominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en subdominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics o sintàctics propis de la subdominant.
La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto…
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba per lawa =…
evo-devo
Biologia
Branca de la biologia que compara els processos de desenvolupament embrionari dels diferents grups d’animals per determinar la relació filogenètica ancestral d’aquests organismes i establir com han evolucionat els processos de desenvolupament.
Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha…
sintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les relacions o funcions dels mots en la frase o oració
.
Atès que la combinació dels mots per a constituir les oracions, unitats bàsiques de comunicació plena entre els homes, pertany al camp concret i illimitat de la parla, no al camp limitat del sistema de la llengua, resulta gairebé impossible d’estructurar exhaustivament totes les combinacions possibles dels elements lingüístics en les oracions L’únic que pot fer la gramàtica és donar algunes regles bàsiques sobre l’estructuració de les oracions, que ja tenia en compte la gramàtica tradicional i que ha subratllat d’una manera especial la moderna gramàtica generativa La regla fonamental de l’…
filogènesi
Biologia
Procés de desenvolupament dels diferents grups d’organismes en l’aspecte específic i llurs relacions evolutives.
Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen 1866, en comparar-lo amb el terme ontogènesi , o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i…
August Puig i Bosch
© Família Puig
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de Lluís Puig i Barella L’any 1944 abandonà els seus estudis per dedicar-se totalment a la pintura Inicialment, la seva obra palesà una influència del fauvisme, del cubisme picassià i del món de Kandinskij, Klee i Miró Les seves primeres obres abstractes dibuixos, aquarelles i aiguades foren exposades als Blaus de Sarrià en una mostra presentada per JV Foix, on participaren Tort, Ponç i Boadella 1946 També les exhibí a l’avantguardista Club 49 Una borsa d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona li permeté d’anar a París i de viatjar pel nord d’Europa D’ençà d’aquest període, la seva…
Kerala
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de la costa SW de l’Índia, limitat pels estats de Karnataka al N i Tamil Nadū a l’E i banyat per la mar d’Aràbia a l’W.
La capital és Trivandrum Morfològicament, es divideix en una plana baixa i estreta al llarg del litoral costa de Malabar, eixamplada, en certs punts de l’interior, per àrees alluvials formades pels corrents que baixen dels Ghats Occidentals, on els vessants, sotmesos a un clima càlid i humit, són coberts d’una espessa capa forestal Una agricultura molt comercialitzada produeix arròs a la plana, cocoters al llarg del litoral i te, cafè i diverses espècies als vessants muntanyencs L’energia elèctrica fornida pels rius dels Ghats ha permès una moderna industrialització, amb…
la Costa Daurada
© Fototeca.cat
Nom aplicat, dins la terminologia turística, inicialment a la Costa de Ponent barcelonina, inclòs el litoral tarragoní, estès després de 1965 a la costa catalana corresponent a les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa, com a «denominació geoturística» oficial.
Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…
serres de Llevant
Alineació muntanyosa de Mallorca, orientada de NNE (cap de Ferrutx) a SSW (cap de ses Salines), que es prolonga per l’arxipèlag de Cabrera i constitueix l’extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia,…
apòtrop | apòtropa
Botànica
Dit del primordi seminal anàtrop en què el girament s’ha produït morfològicament en el sentit de la base del carpel.