Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Sant Julià de Jusseu (Graus)
Art romànic
Un dels primers documents on s’esmenta el lloc de Jusseu data de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner De la seva església parroquial no s’ha localitzat cap referència fins a la fi del segle XIII així, segons la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal, hom troba, dins l’ardiaconat de Ribagorça, que l"’abat” de l’ ecclesie de Jusseu , juntament amb quatre porcioners, pagà 156 sous,…
art gallec
Art
Art desenvolupat a Galícia.
De la prehistòria, destaca la cultura dels castres , a l’edat del ferro La romanització, tardana, hi produí vies de comunicació, termes, etc, i enllaçà amb l’art paleocristià pintures murals de Santalla de Bóveda L’arquitectura visigòtica Santa Comba de Bande i la mossàrab San Miguel de Celanova ocupen l’etapa preromànica El camí de Sant Jaume fou la causa de la introducció del romànic a Galícia Hi foren bastides nombroses esglésies de pelegrinatge, la culminació de les quals és la catedral de Santiago de Compostella El gòtic, difós pels ordes mendicants, es reflectí sobretot en els castells…
Beatus de la Seu d’Urgell
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell del final del segle X (anònim)
© (Museu Diocesà de la Seu d’Urgell) Arxiu
Manuscrit miniat anònim del final del segle X, d’importació mossàrab, conservat a la catedral de la Seu d’Urgell.
Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix
preromànic

Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
Sant Pere el Vell
Monestir
Antic monestir benedictí i ara parròquia de la ciutat d’Osca, Aragó.
Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan s XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del s XIII, hom construí la capella de Sant Ponç i la torre La nau…
Sant Esteve de Llitera
Art romànic
La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre el baptisme,…
Samuel Gili i Gaya
Samuel Gili i Gaya
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Filòleg i gramàtic.
Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…
,
art portuguès
Art
Art desenvolupat a Portugal.
Resten vestigis neolítics, de l’edat del bronze i d’època ibèrica art ibèric Són nombroses les construccions romanes conservades restes de vies, ponts Chaves, aqüeductes Alcabideque, Coïmbra, termes S|o Pedro do Sul, temples el de Diana a Évora, i també escultures, sarcòfags i mosaics D’època preromànica es destaquen l’església visigòtica de S|o Frutuoso s VII a Braga, i la mossàrab de Larousa Són romàniques les catedrals de Coïmbra, l’exterior de la qual té més aspecte de castell que d’església, Braga i Évora La de Lisboa fou reformada al s XIV i la de Porto als s XVI i XVII Són gòtics els…
Vicenç
Cristianisme
Diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià.
L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…
Manuel Giró i Ribé
Música
Compositor i organista.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia ultrapassar els…