Resultats de la cerca

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…

Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Els seus orígens, en vell eslau, corresponen al fons comú que hom té en compte també quan estudia la literatura russa Aquests texts primitius són, però, més ucraïnesos per la terra on foren escrits i per l’esperit que hi reflecteixen Cal referir-se a texts religiosos, sovint traduccions del grec —texts bíblics, patrístics, vides de sants especialment dels monjos de les laures de Kíev, sermons, etc—, al relat d’un pelegrinatge a Terra Santa del monjo Daniel ~1110 i també a texts profans, com la Poučenie ‘Ensenyament’ de Vladimir Monòmac als seus fills, la crònica anomenada de Nèstor que arriba…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i…

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià a Perpinyà i a la seva vila —on ja escriví una comèdia en català— Després estudià llengua i literatura espanyoles i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan…

Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra,  Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra  Divertiment per a…

Vida Es tenen molt poques dades biogràfiques dels primers anys d’aquest compositor, un dels més importants del segle XV, situat entre Guillaume Dufay i Josquin Des Prés Hi ha diverses teories sobre el seu lloc d’origen El cognom era comú al principi del segle XV a Termonde, Flandes, i probablement la seva família en procedia Jean Lemaire, un poeta contemporani del compositor, el fa originari de l’Hainaut, potser de la ciutat de Mans Entre els anys 1443 i 1444 serví com a cantor a l’església de Notre-Dame d’Anvers El 1446 passà a formar part de la capella musical de Carles I de Borbó, a…