Resultats de la cerca

Entre els primers documents musicals que es conserven d’aquesta ciutat destaca un tractat del segle XV, obra del teòric Giorgio Anselmi, sobre la proporcionalitat i la musicalitat de les esferes planetàries Fou publicat l’any 1434 amb el títol De harmonia dialogi El govern dels ducs de la família Farnese a partir del segle XVI portà a una època d’estabilitat política i esplendor cultural que beneficià la vida musical el 1545 fou creada la capella de la cort ducal i, gairebé a la mateixa època, es formaren les capelles musicals de l’església de Santa Maria della Staccata i de la…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…

Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’installà a París El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope , on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant 1909 El 1904 conegué Picasso i Max Jacob a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues colleccions de texts satírics i llibertins — ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida — , on reedità Sade, en aquells moments completament oblidat Publicà…

Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…

És el primer llibre de poemes en prosa editat a Catalunya i a Espanya, fruit de liimpacte del simbolisme i del decadentisme Illustra la recerca d’una forma artística sintètica i innovadora que sigui expressió d’una realitat espiritual superior i refugi estètic Aquesta recerca, que fixa també una nova funció de l’artista en la societat industrialitzada, aboca Rusiñol a una proposta esteticista de consagració exclusiva a l’art Es proposa la creació d’un territori autònom en el qual no interfereixi la realitat prosaica, que esdevingui el camí per a la revelació de la veritat autèntica, que…

Vida i obra Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música El 1911 publicà el primer poema i poc temps després fou inclosa en l’ Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç 1913 i en l’ Antologia de poetes catalans moderns feta per Alexandre Plana el 1914 Dos anys més tard publicà el primer llibre Cançons i elegies El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana Visità o hi residí Itàlia, França, Alemanya…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…

Vida i obra La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916 El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986 Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista El Camí  1918 i collaborà en publicacions com Ofrena , Terramar , L’Instant…

Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…