Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
John Franklin Enders
Biologia
Microbiòleg nord-americà.
Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió
cicatriu
Patologia humana
Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses…
Bonaventura Casals i d’Echauz
Metge de l’Hospital de la Santa Creu i vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820).
Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863
decussació
Anatomia
Encreuament, en forma d’aspa o de X, de fibres o fascicles nerviosos.
Les principals decussacions en el cos humà són la piramidal , de les fibres motores en el pla bulbar, la de Forel , de les fibres dels tubercles quadrigeminats anteriors, i l' òptica , de les fibres nervioses del quiasma òptic
eritema
Patologia humana
Lesió cutània que consisteix en l’enrogiment, fugisser o permanent, d’una zona de la pell, causat per un augment del flux de sang en els vasos capil·lars; en prémer la lesió es recupera el color normal de la pell, que torna a envermellir en deixar de fer pressió.
El mecanisme de producció és la dilatació dels capillars a conseqüència de trastorns nerviosos, d’inflamacions o de l’acció d’agents externs com la calor, el fred, productes químics, els raigs del sol eritema solar , etc Sovint no representa sinó un símptoma més de diverses malalties Moltes infeccions com l’ escarlatina , el xarampió , la rubèola , l’ erisipela , la varicella , etc, presenten, entre altres alteracions, eritema de característiques diverses Alguns medicaments i productes tòxics també poden provocar eritema, a vegades en forma d’ eritema multiforme que afecta…
endorfina
Bioquímica
Nom genèric d’un nombre de productes opiacis del cervell, que es troben especialment a la hipòfisi i a les terminacions nervioses de l’hipotàlem i del mesencèfal.
Són secretades per les mateixes cèllules que l’hormona adrenocorticotròpica, amb la qual són també alliberades conjuntament són de natura peptídica la seqüència d’aminoàcids de β-endorfina és continguda dins la de la β-lipotropina D’acció semblant a la de la morfina, té una activitat 20 vegades més potent, i una vida mitjana pròxima a una hora Els receptors de les endorfines podrien ésser els mateixos que els de la morfina, localitzats arreu del sistema nerviós, però no en d’altres teixits com el fetge o el múscul Hom atribueix a les endorfines la funció de neuromoduladors, que reforcen o…
Henry Hallet Dale
Biologia
Fisiòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre la…
Fisiologia del sistema nerviós
Fisiologia humana
El sistema nerviós constitueix una complexa xarxa d’estructures interrelacionades responsable d’afavorir i controlar totes les funcions i accions corporals destinades a mantenir l’equilibri intern del propi organisme i la seva adaptació al medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós central s’encarreguen d’elaborar les directrius de les funcions corporals Les que componen el sistema nervi ós perifèric recullen la informació necessària sobre el medi intern i l’extern, i també duen a terme les accions indispensables per a efectuar les modificacions necessàries Totes les accions…
perineuri
Anatomia animal
Beina que envolta els funicles nerviosos o grups de fibres nervioses dins cada nervi.
plexe d’Auerbach i de Meissner
Anatomia animal
Cadascun dels plexes nerviosos situats entre les túniques de l’estómac i del budell.