Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
La crisi d’un patrimoni nobiliari valencià
Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que posseïen al nou…
Josep Llorenç i del Clavell
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Història del dret
Arxiver, notari, cronista i escriptor.
Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…
, ,
Roderic d’Osona
Pintura
Pintor.
Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…
Sant Antoni
Santuari
Santuari de Betxí (Plana Baixa), aturonat a 138 m alt., a l’E de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules.
És testimoniat ja al s XVI La confraria fou fundada al s XVII
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…
la Cueva
Llinatge castellà originari de Navarra o del lloc de La Cueva (Burgos).
N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva , que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí 1150 El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza 1227 El fill d’aquest, Sancho de la Cueva , participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva , que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand Hugo Beltrán, considerat parent de Bertrand Du Guesclin Llur descendència formà el segon llinatge de la Cueva Llur fill…
Castell de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
Situació Ruïnes de la torre del sector septentrional del recinte, avui esberlada J Bolos Castell situat a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès, al cim d’un turó Des del castell s’albirava tota la plana del Vallès Oriental Mapa L37-15393 Situació 31TDF404978 Des de Vallromanes, podem agafar l’avinguda que mena al camp de golf, sense entrar-hi, i pujar pels carrers de la urbanització que hi ha al seu darrere Cal seguir l’avinguda de Can Corbera fins a arribar a un collet, on hem de deixar l’automòbil i prendre un corriol força embardissat i costerut que s’…
Lluís Galiana i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i escriptor.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…
Les expressions constructives
L’arquitectura catalana de la baixa edat mitjana segles XIII-XV configura una de les etapes constructives més genuïnes, personals i importants de tota la història dels Països Catalans Creix parallelament a la creació d’una progressiva consciència nacional i, al seu torn, és l’oferta arquitectònica més estesa i acceptada entre els nous regnes creats, sobretot el de Mallorca i el de València Difícilment es produirà un altre moment històric de tanta amplitud geogràfica, amb signe català, amplitud que d’altra banda és consensuada per una adhesió, coherència i militància social absolutament…
Lluís Galiana i Cervera
Literatura
Cristianisme
Religiós, poeta, prosista i erudit.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València En el camp de la literatura de creació, Galiana és importantíssim, atès que reprèn la novellística al País Valencià en llengua catalana amb la seva obreta Rondalla de rondalles , que assolí un èxit rotund des del moment de la seva primera edició, el 1768 València, Benet Montfort, i de la qual es feren vuit edicions fins el 1884 i està considerada l’obra en prosa catalana més important…