Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Peter Gustav Lejeune Dirichlet
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el…
adreça
Electrònica i informàtica
Nombre (o qualsevol altra referència) que designa una posició de memòria o, en general, qualsevol lloc d’origen o destinació de dades en un ordinador.
Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el servidor de…
residu
Matemàtiques
Solució a de la congruència Xn ≡a (mòdul m).
Així, hom diu que 4 és el residu en la congruència 3 2 ≡4 mòdul 5 Qualsevol conjunt d’enters que té la propietat que dos elements no pertanyen a la mateixa classe numèrica mòdul n és anomenat un sistema complet residual mòdul n Així 1, 9, 3-3, 5-1, 7 és un sistema d’aquest tipus respecte al mòdul 7 Dos nombres a, b són congruents mòdul n —que hom representa a ≡b mòdul n — si a-b és un múltiple de n o, equivalentment, si b és el residu de dividir a per n fixat n , els valors possibles que hom pot obtenir per a b són anomenats residus , i el conjunt que determinen és anomenat…
Hans Ramberg
Geologia
Geòleg noruec.
Es doctorà a la Universitat d’Oslo el 1946, i del 1947 al 1951 dirigí les investigacions geològiques a Grenlàndia Fou catedràtic de geologia de la Universitat de Chicago del 1952 al 1961, any en què es traslladà a la Universitat d’Uppsala Suècia, on dirigí un actiu grup d’investigació fins la seva jubilació, el 1983 És autor d’importants contribucions en el camp de la geologia estructural, sobre aspectes tals com la teoria matemàtica del plegament, l’efecte de la gravetat en la tectònica, i la modelització analògica i numèrica de la deformació de les roques Publicà, entre molts…
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia…
regla de Simpson

Regla de Simpson
© fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode per a aproximar l’àrea limitada per una corba y = f(x), l’eix OX i dues rectes paral·leles x = a i x = b.
El mètode suposa que els petits arcs de la corba són aproximables mitjançant arcs de paràbola que passen pel punt mitjà i pels punts terminals de l’arc considerat La fórmula que hom obté amb aquesta aproximació és usant les sèries de Taylor fins als termes quadràtics on l’interval a,b ha estat dividit en 2 n subintervals a, x 1 , x 2 , , x 2 n - 1 , b , i y a , y 1 , y 2 , , y 2 n - 1 , y b són les respectives ordenades d’aquests punts, y i = f x i La diferència numèrica entre l’àrea real i aquesta àrea aproximativa A , és fitada per la quantitat M b-a 5 /1802 n 2 , on…
càmera de compte de fotons
Astronomia
Detector de fonts lluminoses molt febles, capaç de palesar l’arribada d’un únic fotó.
Un fotó procedent de l’objecte estudiat incideix sobre un fotocàtode i en desprèn un electró aquest fotoelectró és guiat per una lent electrònica cap a un dispositiu multiplicador, de manera que d’aquest brollarà una gran quantitat d’electrons que, en incidir en una pantalla fluorescent, fa una taca lluminosa extensa Una càmera de televisió evidencia aquesta incidència i un ordinador compta el nombre d’esdeveniments unitaris que s’esdevenen a cada pícsel de la pantalla El resultat és una representació numèrica digitalitzada de la imatge que pot ésser tractada per l’ordinador o…
taxonomia

Biologia
Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.
Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i…
Carles Simó i Torres

Carles Simó i Torres
© Universitat de Barcelona
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1974, des del 1975 és catedràtic de matemàtica aplicada i anàlisi de la UB Autor de més de 200 articles, ha estudiat les propietats generals dels sistemes dinàmics, els sistemes hamiltonians i dissipatius, la mecànica celeste, l'astrodinàmica i l'anàlisi numèrica, l’anàlisi i el disseny d’òrbites de ginys espacials i els sistemes dinàmics assistits per ordinador Ha combinat mètodes diversos analític, geomètric, algèbric, numèric,…
model de Hubbard
Física
Model formulat per John Hubbard el 1963 per descriure el comportament d’un sistema de fermions interactuants que es troben en una xarxa periòdica.
Aquest model ha de permetre entendre millor el comportament dels materials superconductors d’alta temperatura crítica, els quals tenen una estructura cristallina amb capes quasi bidimensionals El model és molt simple ja que només té en compte les interaccions de partícules quan són en el mateix punt de la xarxa, com també la possibilitat que es moguin als punts veïns més propers Malgrat aquesta simplicitat, el model només s’ha pogut resoldre fins ara per al cas unidimensional, i no hi ha solució analítica ni numèrica en el límit termodinàmic en dues ni tres dimensions És per això…