Resultats de la cerca
Es mostren 4723 resultats
complement directe
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte de la significació verbal, anomenat també complement objecte o objecte directe.
Així, a La Maria compra llibres, llibres representa l’objecte de la significació comprar L’objecte directe constitueix una unitat solidària amb el verb que completa S'oposa al complement o objecte indirecte
apercepció
Filosofia
Acte conscient de reconèixer l’objecte percebut.
La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el…
acreció

Representació artística del disc d’acreció al voltant del sistema binari d'estels WZ Sge
P. Marenfeld i NOAO/AURA/NSF
Astronomia
Acumulació de massa, entorn d’un objecte estàtic, com un estel, un estel de neutrons o un forat negre, atreta gravitacionalment pel mateix objecte.
Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d’acreció té lloc en forma de disc d’acreció , el qual es manifesta…
claredat
Física
Sensació subjectiva del nivell d’il·luminació d’un objecte.
En fotometria visual, és la variable subjectiva que varia amb la luminància de l’objecte luminàncies iguals produeixen la mateixa claredat subjectiva
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.
Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la…
energia potencial elàstica
Física
Energia que s’emmagatzema com a resultat de la deformació d’un objecte elàstic.
És igual al treball necessari per a estirar l’objecte elàstic Hom la calcula com la meitat del producte del quadrat de la distància estirada i d’una constant que depèn de la natura de l’objecte elàstic
Cₓ

Evolució del valor del producte Cx·S en funció del disseny progressivament més aerodinàmic de la forma dels vehicles
© fototeca.cat
Física
Coeficient de resistència a l’avançament d’un objecte que es desplaça en el si d’un fluid.
Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència
metodologia
Filosofia
Part de la lògica que té per objecte l’estudi a posteriori dels mètodes.
Kant oposà la metodologia al conjunt de la lògica en dividir, d’una banda, l’estètica i la lògica transcendentals, les quals tenen per objecte analitzar el valor dels materials amb els quals hom coneix per tal de determinar els usos que li són propis i els que no, i de l’altra, la metodologia transcendental, que té per objecte escollir, entre els diversos usos que en poden ésser fets, aquell que satisfaci millor les necessitats intellectuals
museabilitzar
Museologia
Sotmetre un objecte a tractament museístic, aplicant-li els principis de la museologia i integrant-lo en les col·leccions d’un museu.
Generalment comporta canviar l’ús de l’objecte o donar-ne a aquell que l’ha perdut, convertint-lo en objecte museístic
acusatiu doble
Gramàtica
En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.
A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit