Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
imputabilitat
Dret penal
Possibilitat d’atribuir a una persona una acció o omissió previstes per la llei com a falta o delicte.
La imputabilitat és l’element més important de la culpabilitat i té per fonament la concurrència de condicions psíquiques salut mental i biològiques edata exigides per la llei per a respondre dels actes comesos
violència
Dret
Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
Tant el dret civil com el penal lleven responsabilitat als actes comesos sota l’acció de la violència A més, el codi penal preveu una sèrie de delictes —rebellió, sedició, violació, etc— en què la violència és una part integrant en llur descripció La jurisprudència i la doctrina distingeixen la violència física vis absoluta de la coacció moral vis compulsiva , i és castigada com a amenaça o coacció
falta
Acció, paraula o omissió contrària a un deure, una obligació, una regla, etc, o que implica desconsideració envers algú, mancament.
defecte
Dret
Omissió d’algun requisit que la llei exigeix als actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nul·litat de l’acte.
delicte formal
Dret penal
Delicte que es consuma per la sola acció o omissió del culpable sense que calgui que es produeixi un resultat exterior a ell mateix.
inducció
Dret penal
Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva.
Hom considera l’inductor com a autor formal del delicte i l’induït com a simple autor material
Andreu de Bofarull i de Brocà
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i cronista.
Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró Reus 1777 – Barcelona 1859 i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i de Brocà Reus 1821 – Barcelona 1892 Començà estudis al seminari però els abandonà per llicenciar-se en dret a la Universitat de Cervera Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà la revista El Juglar 1843 i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada l’1 de novembre de 1844 De les quatre pàgines, dues les…
causalitat
Dret
Relació de causa a efecte que hi ha d’haver entre l’acte humà (d’acció o d’omissió) i el resultat d’un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat.
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el deure d’auxili, entre els quals sobresurten l’abandó de família, abandó d'infant i l’omissió de socors.