Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
imputabilitat
Dret penal
Possibilitat d’atribuir a una persona una acció o omissió previstes per la llei com a falta o delicte.
La imputabilitat és l’element més important de la culpabilitat i té per fonament la concurrència de condicions psíquiques salut mental i biològiques edata exigides per la llei per a respondre dels actes comesos
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
falta
Acció, paraula o omissió contrària a un deure, una obligació, una regla, etc, o que implica desconsideració envers algú, mancament.
violència
Dret
Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
Tant el dret civil com el penal lleven responsabilitat als actes comesos sota l’acció de la violència A més, el codi penal preveu una sèrie de delictes —rebellió, sedició, violació, etc— en què la violència és una part integrant en llur descripció La jurisprudència i la doctrina distingeixen la violència física vis absoluta de la coacció moral vis compulsiva , i és castigada com a amenaça o coacció
defecte
Dret
Omissió d’algun requisit que la llei exigeix als actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nul·litat de l’acte.
delicte formal
Dret penal
Delicte que es consuma per la sola acció o omissió del culpable sense que calgui que es produeixi un resultat exterior a ell mateix.
inducció
Dret penal
Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva.
Hom considera l’inductor com a autor formal del delicte i l’induït com a simple autor material
causalitat
Dret
Relació de causa a efecte que hi ha d’haver entre l’acte humà (d’acció o d’omissió) i el resultat d’un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat.
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el deure d’auxili, entre els quals sobresurten l’abandó de família, abandó d'infant i l’omissió de socors.
Andreu de Bofarull i Brocà
Periodisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver i cronista.
Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…
, ,