Resultats de la cerca

Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola 1900, obtingué…

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren particular…

L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida Segons J Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume vora l’actual avinguda de Catalunya i seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li feu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a…

Vida La primera dada sobre la seva biografia el situa com a infant de cor a Santa Maria Maggiore, l’any 1537 El 1544 obtingué un lloc com a organista a la catedral de Sant’Agapito de la seva ciutat natal Tres anys després contragué matrimoni amb Lucrezia Gori, amb qui tingué tres fills, un dels quals fou també compositor Quan el bisbe de Sant’Agapito, el cardenal Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte, fou nomenat papa amb el nom de Juli III, l’any 1550, se l’emportà a Roma, ciutat on el compositor romangué fins a la mort El 1551 fou nomenat mestre de cant de la Capella Giulia, on succeí a Robin…

Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto , un cicle de…

Vida Estudià amb Lucio Barbieri i Giuseppe Guami El 1589 ingressà a la congregació benedictina dels olivetans, al monestir de Monte Oliveto, prop de Siena Els anys següents recorregué diversos monestirs de l’orde El 1609 s’establí a San Michele in Bosco, prop de Bolonya, on visqué la resta de la seva vida El 1615 fundà a Bolonya l’Accademia dei Floridi, cercle en el qual era conegut com "Il dissonante" Tan important com la seva obra compositiva foren els seus escrits sobre música, en els quals tractà de molts aspectes transcendentals per a entendre els canvis que es produïren en…

Vida És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo martire 1739, el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara A més escriví l’òpera Astarto 1739, representada a la mateixa ciutat L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de…

Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…

Vida No es coneixen gaires dades sobre la seva formació S’ha dit, sense que s’hagi pogut comprovar, que fou músic de l’orquestra de la cort de Màntua Posteriorment estigué com a cantant a Venècia, fins que l’any 1658 s’establí a Viena com a membre de la capella musical de l’emperadriu vídua Elionor Gonzaga A partir d’aleshores, el seu prestigi i la seva consideració a la cort anaren augmentant constantment El 1669, per decisió del mateix emperador, Leopold I, ascendí a mestre de l’esmentada capella, tot passant al davant de Giovanni Legrenzi, que havia estat escollit inicialment per al càrrec…

Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…