Resultats de la cerca
Es mostren 898 resultats
Ricardo del Arco y Garay
Historiografia
Historiador.
El 1908 ingressà al cos d’arxivers Dirigí el museu arqueològic i la biblioteca provincial d’Osca Publicà innombrables treballs sobre història d’Aragó, entre els quals Antiguos gremios de Huesca, Ordenaciones, documentos 1911, Memorias de la Universidad de Huesca 1912-16, Aragón Geografía Historia Arte 1931 Notas de folklore altoaragonés 1943 i Sepulcros de la Casa Real de Aragón 1945
Sanç III d’Aragó
Història
Rei d’Aragó (1063-94) i de Pamplona (Sanç V: 1076-94) fill i successor de Ramir I.
Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…
Borja d’Arquer i de Berea

Borja d’Arquer i de Berea
Budisme
Monjo budista.
Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons , es formà inicialment en escoles empresarials i d’altes finances, i posteriorment es decantà cap als estudis de filosofia Com a escriptor i dramaturg, els seus assaigs i obres són de caràcter existencialista, i destaca la publicació de La Generación del 98 hoy 1968 També realitzà i produí adaptacions teatrals d’altres dramaturgs, com Jaume Salom A mitjan dècada de 1960 fixà la seva residència a París, on entrà en contacte amb el cercle intellectual avantguardista dels vescomtes de Noailles Interessat pel budisme, posteriorment viatjà per l’…
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…
Panticosa
Llac del municipi de Panticosa, Osca, al Pirineu aragonès
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, situat al N de Biescas, al Pirineu aragonès.
Tenen fama les seves installacions balneàries, a 1 636 m d’altitud, amb fonts d’aigües termals, nitrogenades i sulfuroses
Canfranc
Estació de tren de Canfranc, municipi d’Osca, a la vall de Canfranc
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la vall de Canfranc
i drenat pel riu Aragó.
Centre d’esports d’hivern Candanchú i Astún i d’estiueig Dins el municipi hi ha l’estació internacional de Canfranc ferrocarril de Saragossa a Pau
vall de Pineta

Vall de Pineta (Osca)
© C.I.C. - Moià
Alta vall glacial de la comarca de Sobrarb.
És travessada per les aigües del riu Cinca, que baixa en forma torrencial per les gorges de la vall
Bielsa

Carrer de Bielsa (Osca)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la comarca de Sobrarb.
Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de Barrosa, és el…
Lucas Mallada
Geologia
Geòleg.
Enginyer de mines, s’especialitzà en paleontologia, i fou membre de la comissió del mapa geològic d’Espanya Entre les seves produccions escrites cal destacar Sinopsis de las especies fósiles que se han encontrado en España 1875-92, Los males de la patria y la revolución española 1890, obra polèmica en què criticava els aspectes negatius de l’Espanya d’aleshores, i Explicación del mapa geológico de España 1895-1911
Rafael Esteve i de Miguel

Rafael Esteve i de Miguel
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…