Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
Trajan Bašescu
© OTAN
Política
Polític romanès.
Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa NAVROM, director d’una delegació a Anvers 1987-89 i cap d’inspeccions de marina civil 1989-90 Després de l’enderrocament del comunisme 1990 i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports 1991-92, i del 1992 al 2000, diputat al Parlament Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en substitució de…
İlham Əliyev
© OTAN
Política
Polític azerbaidjanès.
Fill de Heydər Əliyev , es doctorà en història per la Universitat de Moscou, i fou professor a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou Arran de la desintegració de l’URSS, es dedicà als negocis a Istanbul fins el 1994, any que fou designat president de l’empresa estatal d’hidrocarburs de l’Azerbaidjan A l’agost del 2003, el seu pare el nomenà primer ministre i poc després el designà successor a la presidència, la qual obtingué arran dels resultats de les eleccions del 2003, denunciats per l’oposició i per observadors internacionals com a fraudulents, qualificatiu aplicat novament en…
Identitat Europea de Seguretat i Defensa
Concepte que defineix l’anomenat pilar europeu de l’OTAN mitjançant l’enfortiment del lligam transatlàntic.
El desenvolupament d’aquest concepte té com a objectiu permetre als estats membres de la Unió Europea augmentar la seva contribució en les missions i activitats de l’OTAN, però deixant la possibilitat que puguin actuar de manera independent a l’Aliança si es considera oportú En cas d’aquest supòsit, l’Aliança valorarà cas per cas i mitjançant el consens que l’OTAN contribueixi i doni suport amb mitjans i capacitats per tal de dur a terme aquestes operacions, tot i que no hi estigui compromesa militarment El control polític i la direcció estratègica seria assumida per…
Leon Edward Panetta
© OTAN
Política
Polític nord-americà.
Graduat en dret a la Universitat de Santa Clara 1963, els anys seixanta donà suport a Richard Milhous Nixon en les campanyes per a la presidència 1960 i com a governador de Califòrnia 1962 Després de tres anys a l’exèrcit 1964-1966, l’any 1968, sota el mandat de Nixon, fou nomenat director de l’Oficina de Drets Civils del Govern, càrrec que abandonà el 1970, en protesta per les traves per suprimir la segregació racial a les escoles dels estats del sud dels EUA Passat a les files del Democratic Party , hi ocupà càrrecs de direcció a Califòrnia i s’involucrà activament en la lluita contra la…
Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Política
Polític armeni.
Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…
Donald Tusk
© OTAN
Política
Polític polonès.
D’origen caixubi , estudià història a la Universitat de Gdánsk, on es graduà el 1980, formà part de Solidarność i amb diversos membres d’aquest sindicat fundà el 1990 Congrés Liberal Democràtic, del qual esdevingué líder l’any següent i diputat, partit que l’any 1994 es fusionà amb una altra formació liberal de centre, la Unió Democràtica, que donà lloc a la Unió Liberal, de la qual fou vicepresident fins l’any 2000 que, enfrontat amb Bronislaw Geremek per la presidència del partit l’abandonà Fundà l’any següent la Plataforma Cívica, que en les eleccions d’aquest any es convertí en el primer…
Christian Wilhelm Walter Wulff
© OTAN
Política
Polític alemany.
Estudià dret a la Universitat d’Osnabrück, on es graduà en l’especialitat d’economia Després de superar l’examen d’estat 1990 inicià l’exercici professional en un bufet Membre de la Christlich-Demokratische Union des del 1975, dins d’aquest partit fou successivament president federal de la Unió Conservadora d’Estudiants 1978-80, membre de l’executiva de les joventuts 1979-83 i president a la Baixa Saxònia 1983-85, membre de l’executiva federal des del 1984 i president 1994-2008 de la CDU de la Baixa Saxònia, cap del grup a l’ajuntament d’Osnabrück 1989-94 i vicepresident federal del partit…
Abdal·là II de Jordània
© OTAN
Història
Rei de Jordània.
Primogènit de Hussein I de Jordània , estudià a les universitats d’Oxford Gran Bretanya i Georgetown EUA i a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, on es graduà el 1980 Oficial a l’exèrcit jordà des del 1984, el 1993 ascendí a coronel En 1994-99 fou cap de les Forces Especials Jordanes El 1999, pocs dies abans de morir, Hussein el nomenà hereu Fou coronat el mateix any Continuà la política del seu pare en qualitat de mitjancer del conflicte israelianopalestí, i dugué a terme acostaments a Síria i l’Iraq Reforçà les bones relacions amb els palestins de Jordània a través del seu matrimoni…
Martti Oiva Kalevi Ahtisaari
© OTAN
Política
Polític i diplomàtic finlandès.
Fill d’un militar, nasqué accidentalment a Rússia Serví a l’exèrcit i el 1959 es graduà en magisteri per la Universitat d’Oulu Del 1960 al 1963 visqué al Pakistan en una missió de l’Associació de Joves Cristians YMCA com a mestre d’educació física De tornada a Finlàndia, es dedicà a programes d’ajuda i desenvolupament al Tercer Món des del ministeri d’afers estrangers, on entrà el 1965 Del 1973 al 1977 fou ambaixador a Tanzània i, posteriorment, comissionat de l’ONU a Namíbia 1977-81, càrrec del qual fou apartat per l’oposició de Sud-àfrica a causa dels seus contactes amb la SWAPO i el…
Carles XVI Gustau de Suècia
© OTAN
Història
Rei de Suècia.
Fill del príncep Gustau Adolf mort el 1947 i de Sibilla de Saxònia-Coburg-Ghota, el 1973 succeí el seu avi Gustau VI Adolf Proclamat príncep hereu 1950, l’any 1976 es casà amb Sílvia Sommerlath, filla d’un empresari alemany de Munic El matrimoni ha tingut tres fills Victòria —princesa hereva—, Carles Felip i Magdalena