Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
Josep Juan i Domènech
Història
Política
Anarcosindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”
adhesió
Dret
Contracte en el qual una de les parts ha fixat per endavant totes o les més importants de les seves clàusules sense que l’altra part en pugi modificar cap.
Aquest tipus de contracte és molt freqüent i important pel seu caràcter normalment massiu és habitual en serveis públics, telèfon, aigua, transports públics, navegació marítima i aèria, assegurances, vendes a termes, etc
borsa

Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
política lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions en matèria lingüística dutes a terme pels poders públics.
Comprèn tant les disposicions més generals en aspectes lingüístics de l’ensenyament, la cultura o l’administració, com les actuacions més sistemàtiques i més directament controlades destinades a produir un canvi en les varietats i els usos lingüístics d’una comunitat, com és el cas de la planificació lingüística, amb la qual sovint és confosa
burocràcia
Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l’estat.
clàusula comminatòria
Dret
Fórmula que tendeix a estamordir els contraventors dels documents públics o privats.
Pot ésser espiritual o material les clàusules espirituals, anomenades també imprecacions o anatemes , tenen un origen eclesiàstic i foren molt usades fins al s XII els materials o clàusules penals clàusula penal són d’origen romà, fixen unes penes corporals o pecunàries i han perdurat fins als nostres dies
lictor
Història del dret
A l’antiga Roma, oficial subaltern al servei dels diferents càrrecs públics.
Precedia els magistrats i els sacerdots portant el feix i s’ocupava de l’execució de les ordres oficials i d’algunes tasques de policia Els lictors, que acostumaven a ésser lliberts, rebien un estipendi i estaven organitzats en decúries
Absolució de Tamara Carrasco
El jutjat penal 25 de Barcelona absol l’activista dels CDR Tamara Carrasco del delicte de desordres públics Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril de 2018 Acusada de rebellió i terrorisme, el jutge de l’Audiència Nacional va descartar aquests càrrecs i la va retornar a Catalunya per ser jutjada per desordres públics i se li va imposar un confinament al municipi on residia Viladecans que va durar catorze mesos i se li va aixecar el maig de 2020 Adrià Carrasco, també CDR i participant en les protestes posteriors al referèndum de l’1 d’octubre, va…
document
Dret
Escriptura que expressa declaracions de voluntat positives o negatives, o bé fets i drets.
Els documents poden ésser públics , que són els que han estat autoritzats per un notari o un empleat públic competent, amb les solemnitat requerides per la llei, o privats , quan solament han estat signats pels interessats, sense cap altra formalitat Els públics tenen valor probatorti, àdhuc contra tercers resepcte al fet que motiva l’atorgament, a llur data i a les declaracions que li van consignades
contracte administratiu
Dret
Contracte celebrat per una administració pública amb persones naturals o jurídiques.
Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així…