Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Berlín i el 1896 es traslladà a Londres per ocupar la plaça de director de l’orquestra del Haymarket Theatre, càrrec que abandonà per conflictes amb la direcció del teatre També en aquesta ciutat, impartí classes privades i a la Royal Academy of Music El 1908 anà a Viena amb motiu de l’estrena d’unes obres seves i del 1910 al 1913 dirigí el Mozarteum de Salzburg Posteriorment treballà a Berlín, Dresden, Leipzig i Munic com a docent i compositor, fins que el 1920 fou nomenat professor del Conservatori de Música de Leipzig En 1930-33 dirigí el Sternsches Konservatorium de…

Del 1607 al 1609 estudià amb JP Sweelinck a Amsterdam i després tornà a Danzig com a organista assistent En 1611-16 fou organista de la principal església de Königsberg Després d’una temporada com a organista a la cort de Varsòvia, tornà a Danzig, on ocupà la plaça de primer organista fins a la seva mort Siefert compongué música religiosa i música per a teclat En aquesta darrera és perceptible la influència de Sweelinck És famosa la seva polèmica amb el compositor italià Marco Scacchi, el qual en el seu llibre Cribrum musicum ad triticum Syferticum 1643 i li criticà durament l’…

Ordenat de ministre protestant, era diaca el 1651 a l’església de Sant Nicolau de Berlín, càrrec que dimití el 1666 per diferències de tolerància religiosa amb l’elector de Prússia, Frederic Guillem El 1699 fou novament ministre d’una parròquia a Lübben Luterà fervent, en la seva obra contraposa la turbulència del món a la pau que sorgeix de l’experiència interior de la fe De llenguatge planer, els seus més de cent trenta cants i himnes, molt divulgats, són interpretats encara avui Foren musicats primer pels cantors Johannes Crüger i Johann Georg Ebeling Johann Sebastian Bach…

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou estrenada…

Alumne de l’Escola Alemanya a Moscou, entrà al conservatori d’aquesta ciutat el 1889 per estudiar violí i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb AS Arenskij i S Tanejev S’establí a Berlín el 1897, on impartí classes al conservatori fins el 1934, any en el qual es jubilà per raons de salut Les seves obres primerenques revelen la influència de PI Cajkovskij, A Dvorák i també del Romanticisme alemany La influència germànica es fa especialment patent en la seva música de cambra, fins al punt que se l’anomenà el Brahms rus Formalment les obres de Juon sempre foren tradicionals i no…

Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…

Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es produïren en…

Estudià musicologia, matemàtiques i física a la Universitat de Bonn, on fou deixeble de Leonhard Wolf i es doctorà el 1912 Després de la Primera Guerra Mundial fou professor de matemàtiques a la Universitat de Colònia 1919-39 Posteriorment fou professor i director de l’Institut d’Ensenyaments Musicals de l’Escola Superior de Música de Colònia 1946-54 i el 1946 esdevingué membre de la direcció de la Beethovenhaus de Bonn També collaborà en diversos programes musicals de la ràdio dirigits als estudiants universitaris A més dels seus estudis sobre la història de la música, fou conegut pel…

De jove tocà la viola en diverses orquestres simfòniques de Denver i San Francisco Durant la Primera Guerra Mundial dirigí una orquestra militar de quaranta instrumentistes que, a més de marxes, tocava música de ball Lque formà el 1918 tingué un gran èxit discogràfic, sobretot amb Whispering 1920, i el seu estil orquestral passà a ser imitat tant als Estats Units com en altres països L’any 1924 l’orquestra estrenà Rhapsody in Blue , que G Gershwin havia escrit per encàrrec del mateix Whiteman Del 1928 al 1952 la banda prengué part en espectacles radiofònics i pellícules, com King of Jazz JM…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts Colonne de…