Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
perceptibilitat
Fonètica i fonologia
Grau d’audibilitat d’un so en unes condicions acústiques donades.
Segons aquest paràmetre, els sons d’una llengua es poden classificar en una escala que va des dels més fins als menys perceptibles En principi, els sons oberts són més perceptibles que els tancats Entre les vocals, que ocupen un punt màxim en aquesta gradació, es destaca el so a, el més obert Entre les consonants, són més perceptibles les sonores que no pas les sordes, més les líquides que les fricatives, les estridents que les mats, etc, fins a les oclusives sordes, que manquen de perceptibilitat pròpia
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…
clotoide
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Corba d’acord o de transició en planta resolta amb la clotoide.
Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a dibuixar-la i taules per al…
paràbola

Paràbola (V vèrtex, F focus, P punt qualsevol de la paràbola)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba oberta, intersecció d’una superfície cònica amb un pla paral·lel a una de les generatrius.
Constitueix el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d’un punt el focus de la paràbola i d’una recta que no conté el punt la directriu de la paràbola Té un eix de simetria que és la recta perpendicular que passa pel focus i que talla la paràbola en un punt anomenat vèrtex Referida a l’eix de simetria i a la seva perpendicular pel vèrtex, l’equació de la paràbola és y 2 =2 px , on p és la distància entre focus i directriu, anomenada paràmetre de la paràbola Hom pot demostrar que la gràfica de tota funció polinòmica de segon grau y= ax 2 + bx+ c és una paràbola de…
radi de deformació de Rossby
Geografia
Longitud característica a partir de la qual els efectes de la rotació de la Terra comencen a ser importants davant d’altres contribucions.
Se'n poden distingir dos tipus en funció de l’estructura vertical del fluid Si el fluid és homogeni, el radi de Rossby, anomenat en aquest cas de Rossby barotròpic, és el quocient entre la velocitat de propagació d’una ona de gravetat i el paràmetre de Coriolis A mar oberta, amb profunditats d’entre 4000 i 5000 m, el radi de Rossby resultant és d’uns 2000 m A la plataforma continental, amb profunditats entre 50 i 100 m, el radi de Rossby és d’uns 200 m Si el fluid està estratificat, el radi de Rossby, anomenat de Rossby baroclínic, dependrà de la velocitat d’ona associada a l’estructura…
longitud de rugositat
Meteorologia
Paràmetre de longitud, denominat també paràmetre d’aspresa, que caracteritza l’efecte de la rugositat de la superfície en flux totalment turbulent d’aire.
Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades
qualitat d’experiència
Electrònica i informàtica
Mesura subjectiva de l’experiència d’un client en fer ús d’un servei (per exemple, navegador web, trucada telefònica, visualització de vídeo, trucada a un centre de d’atenció telefònica, etc.).
Típicament inclou la totalitat d’efectes que es puguin produir en un sistema d’extrem a extrem client, terminal, xarxa, etc i pot veure’s influenciat per les expectatives dels usuaris i, sobretot, pel seu context En ser una mesura subjectiva, pot diferir entre un usuari i un altre La qualitat d’experiència sovint es mesura mitjançant proves subjectives controlades meticulosament en les quals es reprodueixen mostres objecte d’estudi per exemple, un vídeo a una sèrie d’espectadors Seguidament, es demana als espectadores que donin una puntuació dins d’una escala a cada mostra observada Finalment…
modulació

Modulació d’amplitud en una moduladora sinusoidal, a dalt, i esquema d’un procés de modulació d’impulsos codificats (PCM), a baixa
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en diverses components de diferents freqüències Si la…