Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca
Economia
Empresari.
Net d’Antoni Oller i Biosca S'educà a París, on anà a viure el 1841, i a Bilbao Viatjà per tot el món Tornà a París i el 1865 creà un sistema d’apostes a l’hipòdrom de La Marche que el 1867 perfeccionà i convertí en un sistema d’apostes mútues, nom amb el qual batejà l’agència que obrí a París Le Pari-Mutuel El mateix any fundà el Bulletin des Courses , primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls Acusat pels competidors, hagué de tancar l’agència 1874, bé que el 1887 pogué restablir-la Alhora s’interessà pels espectacles musicals lleugers i fundà la sala d’atraccions…
Carles Fontserè i Carrió
Cartell de Carles Fontserè i Carrió, realitzat durant la Guerra Civil de 1936-39
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Teatre
Fotografia
Literatura catalana
Dibuixant, cartellista, escenògraf i fotògraf.
Als quinze anys començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà com a cartellista Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39, dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República Es feu molt popular pels seus cartells, que estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època Després de passar per camps de concentració, s’exilià el 1939 a París, on continuà la seva tasca artística alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia —dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre—, la pintura i la…
, ,
Volta Ciclista a França
Esport general
Cursa ciclista per etapes que recorre França, coneguda també amb el nom francès de Tour.
Es disputà per primera vegada l’any 1903, organitzada pel diari parisenc L’auto , bé que més endavant l’organització quedà a càrrec d’una comissió especial Només deixà de disputar-se en els períodes de les dues guerres mundials És la més antiga i la més prestigiosa de totes les voltes ciclistes Els guanyadors de la prova es vesteixen amb un mallot groc Els ciclistes que més vegades l’han guanyat han estat Jacques Anquetil 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, Eddy Merckx 1969, 1970, 1971, 1972, 1974, Bernard Hinault 1978, 1979, 1981, 1982, 1985, Miguel Indurain 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, l’únic…
Níger 2016
Estat
Mahamadou Issoufou va ser reelegit en la presidència de la República en obtenir el 92% dels vots en una segona volta, celebrada al març, en la qual l’oposició havia demanat el boicot mentre que el seu candidat, l’exprimer ministre Hama Amadou, es trobava a París per ser tractat en un hospital En la primera volta, Issoufou havia obtingut el 48% dels vots, mentre que Amadou, el 17% Amadou, candidat de la Coalició per l’Alternança 2016 COPA 2016, havia estat detingut des del novembre del 2015, quan va arribar a Niamey procedent del seu exili parisenc, fins tres dies abans de la…
Josep Roca i Bros
Arquitectura
Arquitecte i industrial.
Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera 1850, la casa Fages 1852, la casa Oriol 1859 i les cases Busés i Rodeja 1862 i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal —actual Museu Dalí—, en collaboració amb el pintor parisenc Félix Cagé 1848-50, l’església i el convent de la Divina Providència 1852, i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública A Girona collaborà amb Ildefons…
Piccolo Teatro di Milano
Teatre
Companyia teatral italiana.
Fundada pel director Giorgio Strehler i per Paolo Grassi al 1947, els seus espectacles abasten una àmplia panoràmica de la dramatúrgia mundial, gairebé sempre sota la direcció de Strehler, però també de Costa, Enríquez, Lodovici, Eduardo de Filippo, Jacobbi, Chéreau, D’Amato, Vitez i Damiani La transcendència del Piccolo ha estat molt gran com a model d’associació artística per altres companyies teatrals, com la del Teatre Lliure a Catalunya Des de la mort de Paolo Grassi, el 1972, Giorgio Strehler assumí la direcció de la companyia El 1991, passà a formar part de l’associació dels teatres d’…
Paolo Lorenzani
Música
Compositor italià.
Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana Nicandro e…
Front Nacional de Catalunya
Política
Organització política creada el 4 de maig de 1940, a l’exili parisenc, com un front català de resistència armada al franquisme.
Coneguda informalment amb el nom de l'Organització , no adoptà definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya fins al juny de 1942 Aplegava independentistes i nacionalistes radicals d’ Estat Català , Nosaltres Sols , el Partit Nacionalista Català i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya encapçalats per Joan Cornudella , que en fou el primer secretari general, Manuel Cruells, Francesc Espriu, Francesc Martínez i Vendrell, Daniel Cardona, Manuel Viusà i Antoni Andreu i Abelló Basava la seva acció en la collaboració amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial, confiant que la…
Virgil Thomson
Música
Compositor i crític nord-americà.
Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de…
vàlvula
Música
Mecanisme que permet obturar o alliberar el pas de l’aire per diferents segments del tub acústic dels aeròfons de broquet -instruments de vent-metall- i obtenir diferents llargades totals del tub acústic, tot modificant la nota fonamental de l’instrument i els seus harmònics.
Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres cilindre , i les de pistons o de desplaçament vertical pistó Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat el nom del…