Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
George Alfred Brown
Història
Estadista britànic.
Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982
accidentalisme
Política
Corrent polític que considera accidental, no essencial, la forma de govern.
L’accidentalisme no considera motiu de lluita política la forma de govern d’un país Qualsevol contingut és possible dins qualsevol forma de govern, i l’essencial és el contingut L’accidentalisme a l’Estat espanyol ha estat adoptat per les forces reformistes possibilistes de Castelar, partit reformista de Melquíades Álvarez, Lliga Regionalista i Lliga Catalana, CEDA, etc i es pot dir que fou l’actitud de quasi tota l’oposició democràtica els anys 1975-77 acceptar la monarquia de Joan Carles I a condició que aquesta prengués un contingut democràtic i parlamentari
Pierre Elliott Trudeau
Literatura
Política
Dret
Jurista, escriptor i polític canadenc.
Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa
govern
Política
Forma política segons la qual un estat és governat.
Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat president assumeix les funcions de cap del govern els membres del qual nomena i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari congrés, que té per missió…
Eduard I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1272-1307).
Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França
Inici de legislatura al Congrés amb pacte PP-Ciutadans
El Congrés dels Diputats inicia la XII legislatura de la monarquia constitucional Ana Pastor PP és escollida presidenta del Congrés amb 169 vots, del seu partit 137 i de Ciutadans 32, que han acordat repartir-se els càrrecs a les meses Els deu vots restants provenen presumptament del Partit Demòcrata Català PDC, que havia anunciat el seu vot negatiu S’especula que el PDC, que buscava mantenir el grup parlamentari tot i que no arriba al mínim previst pel reglament, ha prestat els seus vots, tot i que el seu portaveu, Francesc Homs, ho nega La votació provoca una agra controvèrsia…
Entesa Catalana de Progrés
Candidatura conjunta al Senat del Partit dels Socialistes de Catalunya
, Esquerra Republicana de Catalunya
i Iniciativa per Catalunya-Verds
, formada per primer cop en les eleccions del març del 2000.
L’objectiu era articular una proposta per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat La candidatura obtingué 8 senadors, que amb els 3 per representació autonòmica formà grup parlamentari amb Isidre Molas PSC com a portaveu En les eleccions generals del 2004 obtingué 12 senadors, als quals se n'afegiren 4 de representació autonòmica, amb Carles Bonet ERC com a portaveu, i en les del març del 2008 el mateix nombre En les eleccions del 20 de novembre del 2011 Esquerra Republicana de Catalunya abandonà l’Entesa que restà aleshores formada pel PSC i IC-V-…
Franz Joseph Strauss
Història
Polític bavarès.
Fundador i principal dirigent de la Christlich-Soziale Union CSU Fou diputat del Landtag 1949-78 i portaveu del grup parlamentari CDU/CSU 1963-66 També ha estat ministre del govern federal en nombroses ocasions d’afers especials, 1953 d’afers atòmics, 1955 de defensa, 1956-62 de finances, 1966-69 i fou ministre-president del govern de Baviera des del 1978 En la seva etapa com a ministre de defensa, reorganitzà i modernitzà l’exèrcit alemany occidental La seva política fou sempre caracteritzada per una rígida posició anticomunista Entre d’altres obres, publicà Deutschland, Deine…
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…