Resultats de la cerca

Marcà la transició del moviment del 80 cap a l’expressionisme Creador d’un llenguatge depurat i refinat, el seu estil de “poesia parlant” i la seva teoria de l’autonomia de la poesia han influït en les generacions posteriors La seva obra poètica comprèn De wandelaar ‘El transeünt’, 1916, Pierrot aan de lantaarn ‘Pierrot a la llanterna’, 1919, Vormen ‘Formes’, 1924, Nieuwe Gedichten ‘Poesia nova’, 1934, Het uur U ‘L’hora U’ i Een idylle ‘Un idilli’, 1942 Collaborà en les revistes De Gids , De Beweging , etc Traduí Shakespeare, Eurípides, poetes romàntics francesos, Gide, TSEliot i…

En la terminologia de Saussure és sovint difícil de distingir entre el significat i el concepte o la idea filosòfica i fins i tot una mena d’imatge mental concebuda com quelcom individual i ensems collectiu En general, el terme significat sol comparèixer com a sinònim de significació, accepció i sentit, malgrat l’esforç de no pocs lingüistes per distingir-los També és bastant comú el costum de distingir entre significat recte, figurat, afectiu i d’altres Lingüísticament parlant, cada significat es defineix per oposició als altres amb els quals forma un camp semàntic o sistema de relacions…

Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé…

Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues…

Depèn de la freqüència amb què vibren les cordes vocals del parlant durant l’emissió i d’uns valors relatius normals que caracteritzen el seu to fonamental En les llengües indoeuropees, l’entonació de les fraccions finals de l’emissió, respecte a les altres fraccions, té capacitat significativa, segons que sigui no marcada horitzontal o marcada ascendent o descendent L’ entonació horitzontal consisteix en l’absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions i és característica de les fraccions no finals de l’emissió per això, quan hom fa pausa després d’entonació…