Resultats de la cerca

El morrut negre té el tòrax cobert per punts i fileres de punts i estries longitudinals als èlitres Víctor Sarto El morrut negre o morrut de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus és un escarabat de la família dels curculiònids que perfora amb el bec les parts centrals toves de les atzavares i altres plantes per alimentar-se dels teixits interns Completa el cicle vital en 50-90 dies, de tal manera que en un any poden succeir-se fins a cinc generacions La còpula i la posta es realitzen a l’interior de les atzavares Els ous són ovalats d’1,2-1,5 mm i de color blanc perla, i a mesura que l’…

El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph Hicks, de Bristol, actiu…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…

Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències cobertes a la part…

L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…