Resultats de la cerca

Una de les característiques més acusades d’aquest conjunt de pobles és el gran desenvolupament de la literatura popular i la tardana aparició de les produccions de caràcter clàssic, així com la formació contemporània d’una literatura de facció moderna, en general de grans valors artístics, l’exponent més notable de la qual és la literatura produïda a l’actual Turquia i la dels diversos pobles turcs d’Àsia fins el 1991 inclosos en l’URSS D’entre el conjunt de literatures turqueses preislàmiques destaca la uigur , desenvolupada des del segle VIII, de forta inspiració budista i maniquea que, més…

El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella

L’expansió començà cap al nord-est per l’orde Teutònic Livònia, Curlàndia, Estònia es formaren grans nuclis feudals a l’est d’Alemanya amb la finalitat de repoblar les terres que els eren encomanades Aquest moviment fou possible per un augment dels rendiments agrícoles i l’augment demogràfic Durant el s XIX, l’expressió simbolitzà els intents expansionistes d’Àustria-Hongria als Balcans i la dominació militar de pobles que ja havien assolit una personalitat nacional acusada, i fou una de les causes que provocaren la Primera Guerra Mundial

Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus els africans i els asiàtics Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres Les faccions assenyalen un fort primitivisme nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser Són…

És tingut per pare dels diversos pobles que ocupaven el nord de Pèrsia, Armènia, Turquia, Grècia, Itàlia i el sud de la península Ibèrica

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

Al darrer quart del segle XIX es desvetllà el seu coneixement i el seu estudi, però no fou veritablement apreciat fins que, al començament del segle XX, alguns pintors fauves , cubistes i escriptors Guillaume Apollinaire, Blaise Cendrars en proclamaren les excellències Els estudis posteriors han permès de reconèixer la diversitat d’estils, d’aprofundir les significacions religioses o màgiques i estètiques en els simbolismes entorn de l’autoritat i del culte als avantpassats L’escultura és l’art fonamental de l’Africa negra i la fusta el material més corrent, però també són utilitzats la…

El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…

A poc a poc anaren conquerint el territori comprès entre el Rin, el nord del Sena i la mar canal de la Mànega, i llur expansió arribà a la Gran Bretanya s I aC, de la qual ocuparen les terres del sud Foren els primers a aixecar-se contra Juli Cèsar, el qual els sotmeté l’any 57 aC, però continuaren revoltats els anys successius Dins l’Imperi Romà restaren inclosos al territori de la Bèlgica Una part dels belgues, en ésser empesos vers el s VI aC per altres pobles indoeuropeus —germànics—, emigraren cap el sud-oest i, travessant França i el Pirineu occidental, entraren a la península Ibèrica,…

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber