Resultats de la cerca

Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com algunes misses i…

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…

Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms i tonos La…

Escrita a tres o quatre veus, es basa en una melodia provinent d’una cançó popular volkweise o cortesana hofweise Normalment aquesta melodia era cantada per la veu del tenor tenorlied i les tècniques contrapuntístiques utilitzades havien estat directament heretades dels compositors francoflamencs Els precedents més importants es poden trobar al principi del segle XV, en les composicions a dues i a tres veus de l’anomenat Monjo de Salzburg i d’Oswald von Wolkenstein Durant la segona meitat del mateix segle aparegueren les primeres antologies que contenen lieder polifònics…

Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…

L’edat mitjana conreà la passió cantada en cant pla i dedicava aquestes obres al culte pàssia La passió polifònica s’inicià al s XV Fou conreada especialment a Alemanya als s XVII i XVIII amb la introducció de corals, àries i cors des de la Reforma hom emprà el text en alemany Es destaquen les de Heinrich Schütz i Christian Flor 1667 Al s XVIII esdevingueren veritables oratoris, basats en adaptacions del text evangèlic —sovint respectat, però, en els recitatius— les més destacades foren les de JSBach Johannes Passion, 1723 Matthäus Passion, 1729, la Johannes Passion de Telemann…

És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon Hi ha diverses menes de cànon el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i…

Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els motets com les…

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…

Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem Carles el Temerari 1467-77 donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística Compositors de diferents països es…