Resultats de la cerca

És produïda per polimerització de la indolecinasa, la qual prové de l’oxidació de la tirosina La síntesi s’esdevé en les cèllules anomenades melanòcits , que són presents especialment en els teixits esmentats La manca de color de pèl i de la pell en l’albinisme és deguda a l’absència de melanina, i els ulls blaus són també conseqüència de l’absència de pigment L’enfosquiment de la pell quan és exposada al sol és degut a l’acció dels raigs ultraviolats sobre l’oxidació de la tirosina La seva funció consisteix a fer de pantalla protectora del derma contra les radiacions solars

La seva fórmula general és És de gran importància industrial per les seves excellents propietats i baix cost Hom l’obté per polimerització del propè amb catalitzadors del tipus Ziegler-Natta, d’on resulta un polímer d’un pes molecular mitjà de 50 000, pràcticament isotàctic Té una densitat de 0,9, un punt de fusió de 170°C i és insoluble, per sota de 80°C, en l’aigua i en els dissolvents orgànics habituals Les seves propietats mecàniques són, a baixa temperatura, similars a les del polietilè de densitat elevada, però les supera notablement en calent i és utilitzable fins a 140°C…

Aquestes capes poden ser pigmentades o no i consisteixen en preparacions d’oli de llinosa, bullit, nitrocellulosa plastificada o resines sintètiques El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacatge amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via…

És un sòlid transparent i incolor, sense toxicitat, que presenta propietats termoplàstiques i té una densitat aproximada d’1,19 És insoluble en l’aigua i soluble en hidrocarburs aromàtics, dissolvents clorats, alcohols i cetones Hom l’obté industrialment per polimerització en emulsió, a 80°C, de l’acetat de vinil emprant persulfat potàssic com a iniciador El poliacetat de vinil s’infla i s’estova per immersió perllongada en aigua, i s’hidrolitza amb facilitat per acció dels àcids i les bases Per escalfament a més de 70°C es deterioren les seves propietats mecàniques i es produeix…

Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l’impacte, per…

És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…

Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una…

El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les…

L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats En solució…