Resultats de la cerca
Es mostren 812 resultats
Sant Pere Desplà (Arbúcies)
Art romànic
Situació L’antiga església de parròquia rural es troba en un pla prop de l’antiga casa pairal de Can Ferrer Mapa L37-13332 Situació 31TDG564325 Per anar-hi cal agafar una pista particular que hi ha a mà dreta, passats uns metres del quilòmetre 7 de la carretera GE-543, d’Arbúcies al Coll de Ravell JRR Història A dalt, l’església vista des de la part nord-est, tal com va quedar després de la restauració dels anys 1983-1985 A baix, interior de l’església amb les restes dels arcs formers que amagaven les parets preromàniques del temple primitiu F Tur La primera notícia documental que coneixem…
Sant Feliu de Carbonils (Albanyà)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn, amb la construcció romànica, al mur de la qual i a través de l’aparell, és perfectament visible la doble campanya de construcció F Tur Carbonils era un lloc de poblament dispers, de masies escampades pel sector de migdia del massís del Fau Avui és pràcticament deshabitat L’església de Sant Feliu es troba isolada a 660 m d’altitud, en un replà enlairat entre les fondalades de les valls de la Muga, a ponent, i del seu afluent el riu Mal, a llevant Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 Per arribar a l’església, el millor itinerari…
Sant Julià (Sant Mori)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església, avui convertida en magatzem Hom pot veure’n la capçalera, precedida per un arc ultrapassat, posteriorment reformat F Tur A mig quilòmetre escàs vers migdia del poble de Sant Mori hi ha el Mas Sala, que té actualment afegides les restes de l’església pre-romànica de Sant Julià, també anomenada Sant Julià del Mas Sala Els vestigis d’aquest temple són utlitzats actualment com a magatzem o pallissa Mapa 296M781 Situació 31TDG993665 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta a Sant Mori des de la que va d’Orriols, a la N-II, fins a l’…
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…
Dimini
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític de Tessàlia excavat per Tsountas el 1903.
És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-…
diquat
Fitopatologia
Nom genèric del dibromur de 6,7-dihidrodipirido [1,2-a:2’,1’-c] pirazinadiïli.
Aquest producte és emprat per la seva potent acció herbicidaEl seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies en conreus farratgers durant la parada hivernal, en fruiters i en alguns conreus hortícoles en pre-emergència Hom també l’utilitza com a dessecant i defoliant en diversos conreus cotó, patata, farratges, etc destinats a la producció de llavors o simplement per facilitar la recollida dels fruits Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat…
Sant Pere Sestronques (Anglès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat nordoriental J Recarens Aquesta església es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG721435 Per anar-hi cal agafar una carretera de sorra, la qual, en direcció al nord-oest, surt del punt quilomètric 8,4 aproximadament, de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Anglès JRR Història De probable origen pre-romànic, dins el segle IX, aquesta capella fou, inicialment, sufragània de Sant Amanç d’Anglès Més endavant s’inclogué dins el terme parroquial de Sant Martí Sapresa…
Sant Martí de Ca n’Amat Gros (Bescanó)
Art romànic
Situació Capella rural, actualment dependència agrícola, annexa a Ca n’Amat Gros M Catalán La capella de Sant Martí és integrada a les construccions del mas de Ca n’Amat Gros, que és situat a 1 km de la carretera de Girona a Anglès, per un camí que neix uns 4 km abans d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG739464 JAA Història Es troba a la part ponentina del terme, dintre l’antiga demarcació de Vilanna És una edificació unida perpendicularment a la façana de Ca n’Amat Gros, que s’imposa pel seu gran volum Enlloc no n’hem trobat cap referència històrica, tot i que la nau indica que…
El marc geogràfic de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
L’Alt Penedès i el Baix Penedès Presentació geogràfica Mapa de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situat a la Depressió Pre-litoral i en contacte amb el mar, es troba el conjunt comarcal del Penedès, format per l’Alt i el Baix Penedès i en la seva façana marítima o sector de la serralada litoral, el Garraf Tot i que el Gran Penedès històric inclou les tres comarques, aquí ens fixarem des del punt de vista geogràfic en dues unitats, el Penedès pròpiament dit, amb les comarques de l’Alt i…
Sant Cugat Salou o del Racó (Navàs)
Art romànic
Situació L’església s’alça majestuosa en un planell encimbellat dalt un carener, situat a la banda llevantina del terme i des del qual s’albira una bona part del territori navasenc Long 1°48’44” Lat 41°53’50” Vista del conjunt de l’edifici des de llevant, amb la capçalera a primer terme, malauradament mutilada per un cos d’edifici modern que substituí l’absidiola del costat de migjorn J Pagans-TAVISA Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oest, amb el mur frontal a primer terme, el braç dret del transsepte i la porta d’entrada, oberta al costat de migjorn A Lajarín Per a visitar…