Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
ibn Diḥya
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, filòleg i tradicionista andalusí, conegut també per ibn Ğumayyil.
Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals
Paolo Rolli
Literatura italiana
Poeta italià.
Pertangué a l’Arcàdia amb el nom d’Eulibio Berentiatico Preceptor, a Londres, del fill de Jordi II d’Anglaterra, compongué melodrames i promogué la publicació de nombrosos clàssics italians La seva producció poètica és aplegada en tres llibres De poetici componimenti 1763 La seva poesia, una de les més significatives i originals del gust de l’arcadisme i rococó, arriba a un equilibri extraordinari sobretot en les Elegie i en els Endecasillabi , de línia melòdica i amb relleus gairebé pictòrics
Jacques Amyot
Filosofia
Humanista francès.
Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França
André Hercule Fleury
Història
Polític francès.
Fou bisbe de Frejús 1698 i preceptor de Lluís XV, sobre el qual influí decisivament Fou nomenat cardenal i ministre d’estat 1726, i dirigí la política francesa fins el 1743 La reforma fiscal i la millora de les comunicacions li permeteren una nova projecció econòmica que menà a una estabilització del país S'oposà als jansenistes i als parlamentaris i practicà una política exterior pacifista, tot i que hagué d’intervenir en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria
Dècim Magne Ausoni
Literatura
Retòrica
Poeta llatí i mestre en retòrica.
Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis
John Cheke
Filosofia
Humanista anglès.
Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556
Jeroni Julià i Funes
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims
Antoni Llull i Cases
Cristianisme
Retòric.
Beneficiat de la seu de Mallorca 1533 Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs
,
János Vitéz
Filosofia
Humanista croat.
Preceptor dels fills de János Hunyadi Ladislau VI i Maties I d’Hongria Escrivà reial 1443, fou bisbe de Várad 1445 i canceller 1452, i contribuí a l’elecció de Maties I 1458 El 1465 fou nomenat arquebisbe d’Esztergom Empresonat pel fet d’haver intentat entronitzar el príncep polonès Casimir 1471, fou alliberat poc abans de la seva mort Fou un dels promotors del renaixement hongarès a la Universitat de Bratislava, on fundà l’Acadèmia Istropolitana Escriví Oratio ad Sixtum III i Epistolae in diversis negotiis Els seus discursos polítics foren editats el 1878
Alonso de Cartagena
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista castellà.
Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal